El resultat de les eleccions no van ser bons per l’independentisme, perquè tots els partits varen perdre vots en relació a les anteriors eleccions generals, però la composició final del Congrés va situar els partits independentistes en una posició privilegiada, tant que els seus vots poden ser decisius per la investidura del president.

I en aquest context els vots dels 7 diputats de Junts són els més buscats. El mateix PP va passar d’atacar el partit de Carles Puigdemont a fer-li l’ullet, afirmant que ningú no dubtava de la tradició i la legalitat d’aquest partit i el PSOE, que no volia saber res amb Junts i que concentrava les negociacions amb ERC, ara s’obre a parlar-hi amb missatges subliminals com el de Pedro Sánchez a la conferència a l’Ateneo de Madrid on va dir que és el moment de la política, de passar pàgina, d’aprendre dels errors i d’encarrilar un futur de convivència.

I ahir Puigdemont, des de Brussel·les, va ensenyar la clau demanant un compromís històric per negociar la investidura. En un discurs no exempt d’èpica i sense amagar els greuges, va posar sobre la taula les bases per iniciar les converses que, a criteri seu, poden complir amb l’esperit constitucional.

El discurs de Junts durant la campanya s’ha anat suavitzant. Es va poder comprovar en l’elecció de la presidenta del Congrés i es va poder observar també en el discurs de Puigdemont. I també sona molt diferent la música que prové del PSOE o de Sumar, que semblen disposats a buscar solucions polítiques a un conflicte que alguns van decidir deixar en mans dels jutges en lloc d’abordar-lo des de l’àmbit polític.