Torna el curs escolar, un inici d’etapa pels que encara contem per cursos i no per anys; inici de curs acadèmic 2023-24. Noies i nois que els costa dormir el dia abans del primer dia de classe; ja no diguem pels que canvien d’escola o és el primer curs d’institut. Preguntes a fer-se, interrogants a desvelar, continuem sent els mateixos companys i companyes? I el o la «profe», són nous o els mateixos que el curs passat em van ajudar o em van agafar per cap d’esquila? Pensaments dels directament afectats a part, que han pensat fer els pares? Han adequat els horaris, l’alimentació i les relacions, i les tasques extraescolars a un ritme adient pels infants o adolescents o els hem adaptat a les necessitats parentals? Altra qüestió pels educadors o els planificadors dels horaris i tasques escolars, han considerat si anar escola des de 8 hores del matí a 2 de la tarda és saludable o són moltes hores de treball continuat; amb una parada per malmenjar, això sí. El tema, que diria un conegut, donaria molt de si, els horaris i l’alimentació el consum energètic dona prou per alimentar el cervell tota l’estona necessària o hi ha espais de poca energia per alimentar el més preuat òrgan, el cervell! Fins aquí una marrada que obligaria a pensar des de diferents àmbits el que és saludable pels joves, a part de donar criteris, valors, informació i formació, una tasca de tots plegats.
Sabem, ara ja tenim dades reals de l’afectació de la pandèmia en els joves, que els nois i les noies que tenien de 12 a 24 anys durant la pandèmia de la covid-19 han augmentat, al cap de dos anys, un 50% més de trastorns de la conducta alimentària i un 33% més de joves que s’autolesionaven; què ha passat? Aquestes són dades reals a Anglaterra, no al conjunt del Regne Unit. Un bon treball de recerca amb dades reals. El sistema sanitari no té una resposta per tots ells, ni la resposta està en el sistema sanitari.
Les dades en salut, són importants i encara ho són més aquelles que estan relacionades amb el jovent. Són el present i tenen tot un futur al davant, per tal de no oblidar-me de comentar-ho més endavant, cal fer una consideració prèvia envers el badant d’avui. Es tracta d’un bon treball de recerca fet a Anglaterra en relació amb els joves que van patir la pandèmia, i el confinament associat, i com està la incidència en salut mental al cap d’uns anys.
El factor més rellevant comú a tot/es els afectats és la manca de relacions entre ells, sobretot en la privació de relacions amb amics fora de l’escola, del barri. Abans de la pandèmia i el confinament aquestes disfuncions es donaven més en zones desfavorides. Actualment ja es dona en tots els nivells socioeconòmics; és una conseqüència o ens trobem en un canvi social?
Això és el que ens diu l’evidència científica no són suposicions: podríem parlar del que ha passat a Catalunya, més ingressos a unitats de psiquiatria infanto/juvenil en zones urbanes; no badem amb els joves i el seu futur! Tasca de tota la comunitat.
