Soc a Tossa de Mar i món fill no pot veure ni una pel·lícula de cinema infantil en català. A Catalunya, hem de veure les Tortugues Ninja en castellano. A ca nostra no podem viure en la nostra llengua. Així estem colonitzats fins el moll de l’os» piulava @JordiBarri1 a twitter o a X o com se n’hagi de dir ara. 1.315 agradaments i més de 31.000 visualitzacions. I entremig d’altres comentaris @AlbertJaimeC li responia: «Ara m’acabes de recordar en Capri que, als anys 60 deia allò de «és més difícil que trobar un català a Tossa». Clar que ell no parlava del castellà: es referia a la invasió del turisme, aclareix. La casualitat va fer que servidora llegís aquest intercanvi de piulades precisament en un hotel de Tossa de Mar. La ciutat emmurallada, la placeta dedicada a l’Ava Gardner, els camins de ronda. I mentre gaudia passejant-la i vivint-la no em podia treure del cap la preciosa sardana Tossa bonica del mestre Francesc Mas Ros. «Costa Brava ric tresor del mar nostrat/ on sembrava l’Increat la bellesa més sublim del món./ En tes cales i en tons caps joguinejant/ pins i ones van bressant/ viles, llars i tradicions./ I de tots els pobles del teu bell bressol/ la terra més bonica és nostra vila./ I de tots els pobles del teu bell bressol/ la perla més bonica: Tossa de Mar». Si no la coneixen, vagin al Youtube. Els encantarà! Me’n torno a l’hotel. Tot en castellà. Però tot vull dir tot, eh? Des de la resposta al mail de la reserva, passant per la publicitat dels massatges i els horaris de les activitats diverses. Ni un mot en català. Tots els cambrers sense excepció se’ns van adreçar sempre en castellà. I encara que sentissin que nosaltres parlàvem en català, ells no canviaven pas de llengua. Mantenien el castellà. Hauria passat el mateix amb un altre idioma? Ho dubto. I més d’un i més de dos, amb problemes per entendre el nostre número d’habitació: set-cents deu. Nosaltres també ferms: mantenint el català. No es poden fer vacances de llengua. Però què cansat que arriba a ser! Incomoditat contínua. Micro-estrés constant. I vaig pensar en les ditxoses estructures d’ Estat. Volen dir que un hotel no és també una estructura d’Estat? Els asseguro que tots els que estaven allotjats al mateix hotel que nosaltres no tenien cap indici que fossin a Catalunya. Cap ni un. Cap signe que els fes pensar que no eren a Espanya. Quantes vegades he sentit a parlar de fer pedagogia? Estem contentíssims quan ens conviden a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, a fer castells a Brussel·les o a ballar sardanes a Japó. I resulta que ara a l’estiu, quan un fotimer de guiris ens visiten i ens vénen a conèixer, nosaltres dimitim de fer d’amfitrions. No ho entenc. No només no aprofitem l’oportunitat d’explicar-nos; és que, a més a més, ens sentim estrangers a casa nostra. Els del «meu» hotel de Tossa deuen haver tornat a casa seva convençuts que havien estat de vacances a Espanya. No en tinc cap dubte. Sincerament, hi ha estones que tot plegat resulta molt desesperant.