Regió7 s’ha fet ressò de la notícia que el Govern de la Generalitat ha aprovat la despesa de 357.000 euros per a la redacció del projecte bàsic i execució per a la construcció del nou Arxiu Comarcal del Bages, un equipament que integrarà el que hi ha actualment amb l’Arxiu Municipal de Manresa en un mateix edifici d’uns 3.000 m2 a la part posterior de l’Ajuntament de Manresa. Els terrenys han estat cedits per l’ajuntament i, segons, diuen els responsables «seran la peça clau d’una ambiciosa reforma urbanística». També es remarca que l’actuació permetrà rehabilitar aquest espai i «posar-lo a disposició de la ciutadania com espai de conservació del patrimoni documental, però també com un referent d’accés i gaudi de la cultura». Anem a pams: és necessari i urgent fer el nou arxiu. Però hi ha alguns elements que fan posar en dubte el procés seguit per prendre aquesta decisió i, sobretot, pel lloc on es vol posar. Per exemple, per què s’ha optat per fer-lo en aquest solar i no s’ha aprofitat l’oportunitat per donar un ús a edificis ja existents o a altres espais públics? Quins s’han valorat? No seria més fàcil, per exemple, construir l’arxiu en un solar com el del Mil-centenari que no pas rere l’ajuntament? S’ha valorat que, tot i la necessitat de rehabilitar i regenerar el centre històric, un arxiu no és un atractor de primer ordre per portar gent al barri? Això al marge que pugui acollir les seus de les entitats que actualment ja usen l’arxiu, com el CEB o Memòria.cat, o d’altres com els Amics de l’Art Romànic o els Amics de la Seu que sempre han estat mancats de local propi. D’altra banda, s’ha considerat que l’Arxiu Històric de la Ciutat pugui acollir el fons de l’Arxiu de la Seu? El tema clau a valorar de la decisió presa és si l’Ajuntament s’ha plantejat si realment aquesta operació suposarà una «ambiciosa reforma urbanística». La sensació és que el quadrant entre l’Ajuntament, la Baixada dels Jueus, Na Bastardes, Vallfonollosa i Bisbe és un dels pocs espais que respiren al centre històric i que no s’hauria d’atapeir amb un edifici tan gros que entatxonaria encara més un barri que necessita esponjar-se i veure el sol. S’ha pensat en ordenar tota la zona com a «passeig arqueològic» que permeti recuperar i exposar els vestigis històrics d’aquesta «zona 0» de la ciutat potenciant el paisatge urbà de panoràmica oberta i el fons escènic de la Seu? A més, té el component afegit de ser el lloc on s’ubicava el Call de Manresa, un dels tresors ocults de la ciutat: falta realitzar estudis i, sobretot, excavacions que ajudin a definir el seu perímetre real. Potser no hi trobarem massa res si arribem a la roca mare, però sembla prou evident que el nostre call era un dels més extensos i és de fàcil identificació visual. Havent consultat a membres de la comunitat de jueus de Manresa i a l’Associació Amics dels Calls de Catalunya, JuntsManresa ja va constatar, en la campanya electoral, la gran rellevància d’aquest patrimoni històric (urbà i documental) i la preocupació perquè la ubicació de l’Arxiu en aquest lloc no hipotequi (o perjudiqui) la seva posada en valor posicionant el llegat jueu de la ciutat al nivell de les altres que disposen d’aquest patrimoni. En resum, tot i que reconec la necessitat i la urgència de fer el nou Arxiu Històric de la ciutat, espero que s’hagin valorat abans tots els condicionants de caràcter estratègic que suposa ubicar-lo en un indret de tant potencial patrimonial, turístic i urbanístic. Pensar-se bé les coses no vol dir aturar-les. És millor prevenir que pal·liar, especialment quan es tracta d’actuar en un espai tan sensible i fràgil com el centre històric de Manresa, la zona 0 dels orígens de la nostra història i identitat.