Quan perseguim resultats, la divisió no ofereix aconseguir objectius. Cal sumar i després multiplicar però mai dividir, perquè si volem ser aquella regió i aquell país que molta gent volem primer hem de començar anant Junts.

Estem veient les baralles dels partits independentistes i la seva feina hauria de ser trobar consens, diàleg i tot això ens perjudica i molt.

També veig divisió de comarques, han nascut noves comarques com el Lluçanès, el Moianès i pendents que potser es crearà l’Alta Segarra que marxarien de l’Anoia i això com a anoienc em provoca molta tristesa.

Hem vist néixer la vegueria Penedès, però jo penso que abans d’haver-la creat, hauríem d’haver absorbit altres administracions com els consells comarcals o les diputacions, però no ha sigut així i això té un cost inassumible.

Sempre diem que hauríem d’emmirallar-nos en països del nord com Dinamarca i aquest país què ha fet? Doncs, mancomunar municipis i fer una administració com a l’empresa privada, màxima productivitat amb els mínims costos.

Podem reclamar que Madrid no retorna el que promet al nostre país i el més famós és el corredor del Mediterrani, que passarà per tot arreu menys pel Mediterrani.

Des d’Algesires, Múrcia, València i Catalunya és allà on es genera bona part del PIB de tot l’Estat. I quasi el 50% de l’exportació surt d’aquestes regions, però veiem que volen que el corredor passi per Madrid.

Permeteu-me que insisteixi en el tema de les infraestructures necessàries sempre fent-les de manera sostenible i respectant el medi ambient, caldria ampliar la A-2 i l’AP-7 perquè van saturades i també em pregunto per què AP-2 no passa per l’Anoia? Per què el tren d’alta velocitat no passa per l’Anoia? Ja que el camí més recte Barcelona-Madrid passa per la nostra comarca.

Necessitem també l’ampliació de l’aeroport del Prat no només pel turisme sinó per atraure talent i per atraure empreses i també hem de possibilitar que Girona i Reus tinguin vols low cost per tal d’equilibrar el territori.

Com a anoienc també vull reivindicar l’aeroport corporatiu que ja el 2009 va ser aprovat pel govern de la Generalitat a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. Hi podem tornar a optar i això ens posaria al mapa com a comarca.

Cal recordar que l’Anoia es troba dins de les quatre comarques de Catalunya amb més atur i la renda per família més baixa de la província de Barcelona.

La política catalana i els seus líders han de trobar la manera de defensar el què és essencial pel nostre present i pel nostre futur. Ara possiblement tenim la nostra oportunitat.

Per acabar voldria dir que si creix el nombre de treballadors de l’administració pública i l’empresa privada no creix, no podrem assumir les despeses, no ens en sortirem. Ho dic com a objectiu de país i sense ànim de lucre, ja que al llarg de la meva vida sempre he estat involucrat en iniciatives sense ànim de lucre.

He estat expresident de la UEA, expresident de l’Associació Polígons dels Plans, entre moltes altres institucions empresarials i esportives.