Després del parèntesi de les vacances i un cop passada la festa major, arriba l’hora de la veritat pel nou govern manresà sortit de les urnes el passat 28 de maig. Les carpetes que tenen damunt de la taula l’alcalde i el seu equip tripartit són voluminoses, complexes i sense dubte posaran a prova les habilitats polítiques dels governants locals.
D’una banda venint d’una llarga etapa de dotze anys d’austeritat pressupostària municipal, en la que l’objectiu principal, i pràcticament únic, del consistori ha estat equilibrar els comptes de la ciutat que havien quedat molt malmeses en el període 2007-2011 com a conseqüència de la crisi financera iniciada l’any 2007. Aquesta objectiu s’ha aconseguit però amb uns danys col·laterals importants que caldrà reparar. La superació de l’endeutament i del dèficit pressupostària que arrossegava l’ajuntament s’ha fet al preu d’acumular dèficits de tota mena en les polítiques municipals, des del serveis socials, fins a les polítiques de manteniment i millora de l’espai públic, passant per les polítiques d’habitatge, de rehabilitació del Barri Antic, etc.
D’altra banda, la ciutat viu una conjuntura d’estancament socioeconòmic preocupant. Aquest diari ha anat publicant al llarg dels darrers mesos notícies relatives a l’empitjorarem de diversos indicadors que proporcionen, en conjunt, una imatge molt poc positiva de Manresa comparada amb el conjunt de ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. Per citar-ne només un parell diré que Manresa és la ciutat gran del país amb la menor taxa de població activa. Només el 44,6% son persones ocupades, a l’atur o en procés de buscar feina, tres punts per sota del conjunt català. I la capital del Bages és la quarta ciutat gran (de més de 50.000 habitants) de Catalunya amb un menor nivell socioeconòmic. Aquesta situació d’estancament s’ha anat produint al llarg de les darreres dècades i requerirà també un uns quants anys la seva reversió. Però no es pot demorar més la posta en marxa de polítiques potents de dinamització econòmica i de creació d’ocupació, concertades amb els agents socials.
La tercera carpeta que el govern local te damunt de la taula fa referència al futur. Cal preparar la ciutat per afrontar el problemes derivats dels efectes de la crisi climàtica i energètica que ja tenim al damunt. Cal governar incorporant el futur a l’agenda política del present, impulsant processos participatius a nivell de barri i en el conjunt de la ciutat per tal de definir mesures d’adaptació i mitigació davant la crisi .
Per avançar en totes aquestes línies de transformació del projecte de ciutat, el govern local haurà d’afinar les seves eines de governança i participació, per tal d’activar tot el potencial endogen de la ciutat. Sense unitat i complicitat estratègica interna no s’assoliran els objectius que necessitem col·lectivament. L’alcalde en persona ha de liderar el procés de construcció d’un autèntic poder polític, econòmic i social , no subordinat i que sigui fidel a les necessitats de la ciutat.
