En l’entrevista que com cada any el diari va fer a l’alcalde de Manresa per la festa major, en Marc Aloy va afirmar que el seu principal repte era que a la ciutat tinguéssim un sol govern i no tres. Com a alcalde, més que un repte és una obligació, perquè ell és el màxim responsable i quan cadascú va pel seu costat la ciutat ho paga.
Dilluns tindrem l’11 de setembre. Altre cop a Manresa rendirem homenatge sota l’ensenya estelada que no representa el país, sinó un projecte polític, legítim sens dubte, però de part. La Diada Nacional del País, un cop més a la nostra ciutat, no se celebra amb l’ensenya oficial, fet que una vegada més obliga el PSC, i amb ell els seus regidors, a no assistir a l’acte central com és l’ofrena floral. Enguany, el fet té una rellevància especial, els regidors són membres del govern, per tant, en l’ofrena institucional de l’Ajuntament i faltaran els representants d’un grup del govern.
L’alcalde que diu que el seu objectiu prioritari és tenir un sol govern, arriba la Diada nacional del país i se n’oblida, i expulsa una part dels seus regidors de l’acte més rellevant. Potser sí que l’aplaudiran les seves bases, però no és el que la ciutadania espera d’ell. Un alcalde ha de saber modular molt bé les seves actuacions i sap perfectament que fer una ofrena floral sota l’ensenya independentista és un acte divisiu i no inclusiu, ell mateix crea dos governs.
El mateix passa amb l’estelada de l’ajuntament, fins quan l’haurem de tenir? Senyor alcalde, entenc que tots els seus amics i companys siguin independentistes, però que els socialistes guanyessin d’una manera molt contundent les eleccions generals a la ciutat com a la resta del país, no el fa pensar? Podria ser que la intransigència en alguns aspectes dels independentistes els estigués fent perdre suports? Per més que aquests dies els mitjans només parlen d’amnistia i autodeterminació, vol dir que els ciutadans ja no estan per aquestes coses, que tenen altres prioritats?
Un bon alcalde és aquell que és capaç de separar l’accessori de l’important, que busca consensos i que és conscient que els radicals, aquells que més criden, sempre hi seran, però és capaç d’aïllar-se del soroll per solidificar el seu projecte. No sembla que vostè hagi triat aquest camí, vostè continua acomodat entre els que considera els seus, però resulta que va ser vostè qui va anar a buscar els que pensen diferent. O una cosa o l’altra, però les dues coses no poden ser. Ningú li demana que deixi de ser independentista, només faltaria, el que se li demana és que respecti els que no ho són i no els obligui a passar pel sedàs del pensament únic.
Si vol tenir un sol govern, com a part del soci majoritari que és, ha d’entendre que n aquestes coses són les que ha de cuidar. Creure que per ser el més fort aconseguirà la complicitat dels petits, a part d’un acte d’arrogància, és una insensatesa. Els petits són aquells que li permeten governar, caldrà que els escolti més si vol tenir un sol govern.
