El refrany català «Sants i minyons no els prometis que no els dons» podria ser el títol alternatiu d’aquesta peça. És massa llarg i caldria canviar els subjectes per «electors i ciutadans». Comença el curs polític (és un dir) i la relació de paraules donades i conculcades al cap de poc, producte de les propostes electorals recents, s’apilen en una llista llarga.
Sense cap interès exhaustiu n’agafo un parell al vol. En l’única visita del primer polític del país al Berguedà, Pere Aragonès va anunciar al peu de la carretera de Vic a Berga l’inici de les obres per fer la variant a Sagàs. Les màquines havien d’arribar immediatament. Han passat les dues eleccions d’aquest any i tot segueix tranquil pels conills i tudons de la zona. Acompanyat de l’efímer conseller Juli Fernàndez va rematar dient: «hem tingut anuncis durant massa temps». Humor anglès amb armilla. El predecessor de la consellera Capella va aprofitar per prometre l’inici de la suada estació de busos a Berga. Era qüestió de «poques setmanes». N’han passat moltes, tantes com per ser substituït i continuar la calma inactiva a tots els indrets a on podria ubicar-se.
El curs polític tot just ha començat, els regidors municipals van prendre possessió al juny i al consistori berguedà passen per la segona dimissió. Adduint raons personals, Roser Rifà, un dels pesos forts de l’anterior govern, plega. Si es donen parques explicacions es dona peu a les especulacions. I aquí van les meves. Els fets son que va decaure dels llocs principals de la llista, sent la sisena i l’última en entrar per la CUP al plenari. En la distribució del cartipàs, un bipartit amb ERC, va perdre les seves responsabilitats per entomar-ne unes noves de menor nivell, com si fossin les que quedaven. En la distribució salarial es va quedar sense. Plegar ara, quan tots estem esperant a veure com arranquen la maquinària governativa, debilita al nou equip (en minoria) i obliga a fer canvis quan encara no s’havien assentat en els nous rols. A més, perfora la imatge de la implicació necessària en la magistratura per dirigir una ciutat. Les raons personals poden encabir una malaltia o un problema personal greu però igualment serveixen per no explicar-se sobre els raons reals, quedant en deute amb tots els votants al maig.
Mancats d’informació no es poden fer anàlisis profundes i ens perdem l’autocrítica respecte de presentar-se, demanar el vot i plegar de seguit. Serveix per aquest cas o pel de l’anterior presidenta del Congreso, Meritxell Batet. Passar de cap de llista per Barcelona pel PSC a deixar-ho córrer al tornar de vacances malmet la percepció de la política, sigui la gran o la menuda. Bloquejar l’ús de les llengües mal anomenades «cooficials» i altres accions similars semblen ser ara una motxilla insuportable per la seva menuda figura d’exballarina. Però també ho deuria ser en campanya, al juliol, quan demanava a crits el vot per Barcelona. Plegar al final d’un mandat és una forma de coherència pública. Fer-ho a l’inici significa valorar amb menyspreu tots els votants .
