Els convidats a la festa d’aniversari d’un ministre belga es pixen en un furgó de la policia que protegeix la casa. Salvador Dalí va demanar a un empresari tèxtil de Terrassa que li aconseguís una girafa per embalsamar-la. El passatger d’un avió té un atac de diarrea i l’aparell gira cua per risc biològic. Detenen un conductor a Nebraska perquè duia un toro de banyes enormes al seient de l’acompanyant (i traient el cap pel sostre). Un doctor japonès diu que esmorzar un plàtan aprima. Un altre doctor aconsella bullir plàtans i beure’s l’aigua per dormir d’una tirada. Un pagès català recomana el lleixiu per guarir l’autisme (i té públic). Els premis Grammy accepten una cançó generada per Intel·ligència Artificial. Una neboda del rei Felip VI estrena un vestit de dues peces que costa més de mil euros. El mateix rei espanyol es lliga un mocador vermell al coll damunt l’americana i la corbata perquè és a Pamplona. Algú paga quasi setanta mil euros per uns manuscrits de Freddie Mercury, entre ells la lletra de la cançó Barcelona. L’Ajuntament barceloní estava disposat a gastar trenta mil euros per tenir aquest document. Un conegut presentador català confessa que pateix quan ha de fer una despesa de més de cent euros. Futurs mestres de la Rioja parlen en un grup de Whatsapp d’estripar les calces a les seves companyes dels estudis de Magisteri. El bisbe d’Oviedo titlla de «leyenda del beso» el cas Rubiales. Un ministre francès pregunta a les periodistes si no fa prou calor perquè ensenyin els pits en una roda de premsa. Alfonso Guerra qualifica la possible amnistia del Procés d’«acte impur».
I una de bona, la clara demostració que en aquest món hi ha gent per a tot: un jove andalús que explica la vida en vídeo a internet (streamers, en diuen) titlla Andorra, on viu per motius fiscals, de «dictadura» perquè exigeix als residents un coneixement quasi turístic de la llengua oficial del país, el català. Que provi d’instal·lar-se a París sense un borrall de francès, a veure com li prova.
