Dissortada Carme Junyent, ens ha deixat orfes de l’enteresa lingüística que ha de mantenir viu el nostre país, just la setmana que els mitjans de comunicació públics han engegat la nova programació per a una temporada que s’abraonarà a l’entreteniment, el safareig i la banalitat desfermada. Els directors escollits, tips de tanta informació amb continguts processistes o de debats ideològics, han gaudit d’una setmana rica en esdeveniments per abonar-se a l’espectacle proposat. Així, els fidels seguidors d’El Matí de Catalunya Ràdio van gaudir d’una vibrant arrencada del programa de dimarts, a l’hora màgica de les 8, amb la notícia de la mort de Teresa Campos, revolucionaria dels mitjans audiovisuals. El tema va donar generós temps d’antena a personatges, amics, coneguts i admiradors de la fenomenal locutora mentre la resta d’actualitat informativa quedava per a després. L’afer Rubiales ha continuat fent trempar els informatius i programes dels mitjans públics, amb l’afegitó sucós de la mort de Maria Jiménez, "la musa de lo prohibido", dijous passat. Els personatges són incomparables i no cal perdre un segon a justificar el tractament informatiu que se’ls ha donat, però és urgent agafar aire: la Diada de demà convoca tanta gent com fa falta per a corregir el rumb del país si es vol arribar allà on cadascú se senti ben atès, respectat, engrescat a compartir inquietuds i fer realitat els anhels. Els reptes són tan transversals que ningú no hauria d’abstenir-se de participar en aquest Via fora! que exigeix compromís en l’acció individual i en la col·lectiva. No hi ha marge per als dubtes perquè les evidències colpegen l’enteniment. Res no ens va a favor, per molt que facin veure que volen concòrdia i prometin entesa els qui l’han negada sistemàticament. La comèdia durarà el que necessitin per arribar a la repetició electoral havent fet veure que per ells no ha quedat, constitucionalment inamovibles com són. Aznar també parlava català en la intimitat i a cau d’orella de Pujol fins que va poder insultar-lo. Sánchez afina l’estil i cada paraula seva no val per a res: menteix com tots els seus predecessors i és més barrut que cap d’ells. Ensarronador avantatjat, a casa seva tampoc no se’n fien: Felipe i Guerra han alertat la tropa sobre la juguesca que està fent amb els independentistes i, si cal, no dubtaran pas a ordenar el vot trànsfuga que garanteixi salvar la seva pàtria. Com que res fa preveure que pugui mantenir cap pacte, exigir un mediador que certifiqui el dit i el fet és imprescindible. Com ser militant de la llengua, que reclamava Carme Junyent abans de morir en català.
