L’abandonament de l’activitat agrària, l’envelliment de la pagesia i la manca de relleu generacional ha dut a Catalunya a deixar de cultivar, en els últims 20 anys, al voltant de 100.000 hectàrees de terra. La davallada constant del nombre de pagesos ha posat el crit d’alerta i fa necessària la incorporació de joves al camp. Amb això, queda clar que si volem continuar gaudint de productes autòctons cultivats a les nostres terres és urgent pensar mesures per no perdre la nostra pagesia que, a més, veu com els marges per guanyar-se la vida són cada cop menors.

Per fomentar l’activitat agrària estan sorgint iniciatives com la que aprovarà avui la Generalitat per crear un Registre de Terres de Catalunya amb el qual pretén que parcel·les agràries en desús que hi ha repartides per tot el territori català, tornin a ser productives, si cal forçant els seus propietaris a posar-les al mercat de lloguer a un preu mínim fixat per la mateixa administració.

A banda de la incorporació de persones al món agrari, la iniciativa també vol lluitar contra el despoblament, impulsar l’autoabastiment alimentari i vol ser un pas més cap a la sobirania alimentària del nostre país, de manera que ens permeti deixar de dependre dels grans lobbies de les empreses agroalimentàries i de les exportacions.

En aquesta mateixa línia, la setmana passada el Parc Rural del Montserrat acollia una jornada de reflexió i debat destinada a explorar les accions que s’haurien de promoure des de l’àmbit local per facilitar la incorporació de nous emprenedors al sector agrari de les comarques barcelonines. Entre les propostes per fomentar el relleu al sector agrari plantejades pel grup d’experts, van destacar la protecció del sòl agrari per donar garanties de continuïtat i d’inversió als nous emprenedors, l’establiment d’impostos o taxes sobre les terres que no es treballin, i el disseny de programes de suport a la mentoria en l’àmbit de la pagesia.

És bo que sorgeixin totes aquestes iniciatives per tal d’incentivar noves generacions ramaderes, facilitar ampliacions de projectes o crear-ne de nous així com avançar en la sobirania alimentària. Això, però, haurà d’anar acompanyat de suport als nous agricultors, tant per part de les administracions, amb ajudes per desenvolupar els seus projectes, com dels ciutadans, que hem de creure més en els productes del territori. S’han de canviar les polítiques agràries i la manera de consumir. Si no corre el perill que tot pot plegat quedi només en una bona declaració d’intencions i prou.