Davant el silenci de Núñez Feijóo, encallat en l’acudit de l’escala gallega, ha sortit José María Aznar a marcar la pauta: tots al carrer contra l’amnistia del Procés. La seva crida a la reacció «cívica» es traduirà en manifestació el cap de setmana abans de l’intent d’investidura. L’anunci l’ha fet Cuca Gamarra i ha estat beneït amb urgència per Díaz Ayuso. La Moncloa ho considera quasi una insurrecció, oblidant que manifestar-se contra les decisions dels governs és un esport practicat per uns i altres amb una certa freqüència. No fa tant (febrer del 2019) de la «foto de Colón», quan PP, Vox i Ciutadans van reunir milers de persones a la plaça madrilenya del mateix nom contra el diàleg entre Pedro Sánchez i el govern de Catalunya per abordar el «conflicte polític». Llavors la dreta clamava «per una Espanya unida», i ara es tracta d’impedir l’amnistia dels que van voler «trencar Espanya» amb una actuació «colpista», de manera que es repeteix l’argumentari de la unitat sagrada amenaçada per la conxorxa de social-comunistes i separatistes. L’afegitó de mal gust li ha posat Aznar en recórrer al «basta ya», que va ser un clam transversal contra el terrorisme d’ETA. Hipèrbole i estirabot apunten sensació d’inseguretat, perquè la fortalesa no necessita excessos. Fa quatre anys i mig l’afluència per sota de l’esperat a la concentració de Colón va animar Pedro Sánchez a convocar eleccions per consolidar la presidència aconseguida a través d’una moció de censura, i li va funcionar.
Que el PP aprofitaria les exigències de l’independentisme per desgastar Sánchez era del tot previsible, i que hagi estat Aznar qui hagi tocat la campana demostra la desorientació de Feijóo. Manifestar-se no és insurreccional, encara que la ministra portaveu insinuï el contrari. Si l’executiu se sent legitimat i segur en la seva línia d’actuació, la cridòria de l’oposició no l’ha d’afectar. Si el soroll el posa nerviós és perquè no està gens segur de cap a on ha de tirar i quina resposta ha de donar a l’independentisme.
