Dimecres el ministre Miquel Iceta escrivia a les xarxes quelcom així «la confiança del Partit Popular amb la investidura de Nuñez Feijoo és tal que abans del debat i votació han convocat una manifestació en contra de la investidura d’un altre candidat que encara no ha estat proposat pel rei». Sens cap mena de dubte aquest no devia ser l’escenari pensat pel president i la direcció del PP quan van demanar retardar el debat fins al 26 de setembre. Ells estaven convençuts que podrien fer durar la matraca de «hem guanyat les eleccions» fins al debat, però s’han trobat que Yolanda Díaz, amb la seva inesgotable necessitat de protagonisme i aconsellada per l’independentista Jaume Asens, va anar a veure als eurodiputats de Junts a Brussel·les, i va posar al centre del debat la suposada amnistia.
És curiós, però tothom parla de l’amnistia, però el que haurà de ser el pròxim candidat a president encara no ha badat boca, és més en la seva conferència d’inici de curs a «l’Ateneo de Madrid» no va dir res al respecte com a molt «continuar avançant en la solució a la greu fractura que vam heretar a Catalunya, seguirem apostant pel diàleg i la concòrdia».
Sigui com sigui el PP es concentrarà 48 hores abans de l’inici del debat d’investidura del seu candidat, per defensar la unitat d’Espanya perquè segons el seu pare espiritual en una conferència a les FAES, Espanya es trenca. Aquesta afirmació, que ja van fer servir per al debat de l’Estatut ara fa vint anys, només se la creu la presidenta de l’assemblea nacional catalana, Dolors Feliu, que aquesta setmana ha afirmat que un cop aprovada l’amnistia s’ha d’aixecar la declaració unilateral d’independència i ja seríem independents.
Per més que ho diguin José María Aznar i amb ell tota la dreta espanyola, o els independentistes radicals, Espanya no es trenca, ni es trencarà. Espanya per més que alguns ens vulguin fer creure no és un Estat fallit, abans al contrari és un dels Estats més sòlids que existeix, assentat amb una democràcia plena que com a tal ha desenvolupat un seguit de contrapoders que impedeixen certes frivolitats.
No soc endeví i, per tant, desconec com acabarà la suposada investidura de Pedro Sánchez, desconec quines seran les peticions ateses de les altres forces polítiques, però no tinc cap dubte que totes elles estaran dins el marc constitucional.
Els uns i els altres l’hi fan dir a la Constitució allò que no diu, tots s’atreveixen a fer de doctor en dret constitucional, però la realitat, tot i que tenim una constitució molt oberta, només el Tribunal Constitucional té l’autoritat d’interpretar-la, i no tinc cap dubte que els magistrats en cap cas faran una interpretació que ens porti al trencament d’Espanya com a Estat plurinacional que és.
Poden estar tranquil·les les dretes espanyoles que Espanya no es trencarà i a la senyora Dolors Feliu, com a il·lustrada en dret constitucional que és, li demanaria que deixés de mentir. Ja van enganyar un cop a una part molt important dels catalans, no cal que hi tornin, la immensa majoria no volem passar altre cop pel mateix.
