En una festa a Manresa de l’Associació Ghanesa del Bages va sonar l’himne espanyol amb la vella lletra imperial de José María Pemán i en presència de l’alcalde Marc Aloy, que deuria al·lucinar mandonguilles però no va aixecar-se a desendollar personalment els altaveus, passivitat que se li va retreure tot seguit des de l’independentisme més bel·licós.

L’entitat convocant va disculpar-se per l’«error» d’un DJ alemany que «no coneixia el país (no hi ha prou punxadiscos a Catalunya que els han d’importar de Teutònia?) i el grup municipal de Junts va afanyar-se a dir que es plantejava posar els fets succeïts «en coneixement de la fiscalia».

De la fiscalia? Es refereix a la fiscalia espanyola? Perquè als jutjats de Manresa no n’actua cap altra, que sapiguem.

La política catalana es propositiva, estudiosa i exigent. Es passa el dia plantejant coses, estudiant-ne d’altres i exigint-ne unes terceres a l’Estat, Europa i el món. En aquesta dinàmica tots els fronts són bons, però no m’imagino la cara dels fiscals quan els demanin investigar la reproducció de l’himne espanyol en un acte a Manresa, municipi del Regne. Deuen estar acostumats a les queixes per l’absència dels símbols de l’Estat en seus oficials i espais públics, però no pel contrari.

La de Pemán és només una de les moltes lletres que s’han proposat per a la «Marcha real», que no en té cap d’oficial. La va escriure el 1928 per encàrrec del dictador Miguel Primo de Rivera i més tard el franquisme li va canviar un parell de versos per introduir-hi les frases «alzad los brazos» i «los yugos y las flechas», un gest i uns símbols que pertanyien i pertanyen a la Falange Española de las Jons. Hi pertanyen, en present, perquè el partit falangista encara existeix i es presenta a les eleccions. A les darreres va obtenir cinc mil vots.

Potser la denúncia de Junts posarà en marxa un procediment que culmini amb la il·legalització dels seguidors de José Antonio pel delicte de «pemanisme». Caldrà seguir-ho.