Està clar que el parlamentarisme està canviant, a finals del segle passat amb el naixement dels diferents canals de televisió el parlamentarisme va patir un primer gran canvi, es va passar de parlar per l’àgora, i com a màxim pel cronista parlamentari, a parlar per les televisions, això va fer que l’orador del tema més important del dia estigués més pendent de quina manera atractiva per les càmeres de TV deia el que l’interessava que a construir una bona peça d’oratòria parlamentària, com havia estat fins aleshores.
Des de la popularització de les diferents xarxes socials el parlamentarisme ha sofert un segon gran canvi, ara ja no es parla pels periodistes, es parla directament pels electors. Al cap de pocs minuts d’una intervenció, el diputat, o un tècnic, la pengen a les xarxes sense cap mena de filtre, a partir d’aquí es fa imprescindible que aquells a qui els seus electors parlen altres llengües que no són el castellà ho puguin fer en les seves llengües.
Aquesta setmana s’ha aprovat parlar les diferents llengües de l’Estat al Congrés, sens dubte un fet molt rellevant per al catalanisme, però alhora un fet transcendent per la visualització que el català també és una llengua espanyola tal com diu la Constitució en el seu article tercer. Era d’esperar que els separadors de matriu castellana farien un numeret i que la dreta uniformadora que els acompanya hi estaria totalment en contra, i molt probablement no es conformarà només votant-hi en contra.
Personalment, se’m faria difícil parlar en català a un proposant de parla castellana, com, si n’hagués tingut l’oportunitat, molt probablement m’hauria adreçat en català a un proposant que parlés la nostra llengua. Dit això, el Parlament té molta més vida que la que es visualitza, i una molt bona intervenció acaba generant debat entre els diputats. El fet que el receptor hagi d’escoltar la intervenció mitjançant un auricular fa que se’n perdi una part molt important. El llenguatge no verbal, les parades, les entonacions, etc. es perden, i com que el que s’escolta sempre rep el mateix to fa que al final perdi l’atenció. Aquest fet podria fer baixar les relacions personals.
El que sí que hi ha és un tema jurídicament complex. El text que tindrà valor jurídic serà la transcripció de la llengua original, atès que les traduccions fetes a l’instant no podran ser considerades com autentificades. Aquest fet, que és intranscendent en molts casos, es converteix en delicadíssim quan s’estigui elaborant una llei. Una paraula en català pot tenir diferents significats en castellà i a l’inrevés, per tant, tot em fa pensar que, tot i que els debats puguin ser en les diferents llengües, el text que s’haurà de posar a votació serà en castellà. Encara més, les proposicions de llei presentades pels diferents grups hauran de presentar una versió en castellà que serà sobre la qual es treballarà.
Que es parli català al Congrés tindrà un pes molt petit per a la seva normalització, però sí que té una gran transcendència de cara a la visualització de la plurinacionalitat d’Espanya. Per als federalistes dimarts va ser un gran dia.
