Aquesta setmana Regió7 ha impulsat dos actes sobre desenvolupament econòmic (és curiós que sigui el diari qui més es preocupa per repensar el territori i la seva economia). Una jornada ha aplegat les veus del territori per debatre sobre el futur de l’economia local. Aquests agents han constatat els problemes crònics de sempre: la mida de les empreses, les infraestructures i la manca d’atractivitat del territori. I també han reclamat autoestima i retenció de talent. La diagnosi està feta, però no ens movem de lloc. Com va dir en campanya Ramon Bacardit, «Manresa serà industrial o no serà, perquè només el desenvolupament econòmic i la riquesa permeten una ciutat rica i plena, amb totes les garanties de benestar i prosperitat per als ciutadans». Per això cal que el sector públic estigui al costat dels empresaris, acompanyant-los en la seva reconversió i transició digital o activant totes les accions possibles. Però això, més o menys, depèn d’ells i de la seva capacitat de renovació i d’iniciativa. No cal donar-los lliçons. El que ja no depèn tant d’ells és que Manresa tingui el suficient atractiu per atreure o mantenir talent i empreses. Perquè això ja depèn molt més de la qualitat de vida de la ciutat, dels seus serveis, de la formació, dels carrers i de l’oferta comercial, de la seguretat, de la connexió amb Barcelona, etc. Perquè una empresa s’instal·li a Manresa (o no marxi) no només cal tenir una bona política industrial sinó també urbanística o de neteja, per exemple. I penso que, de la mateixa manera que excel·lim en paisatge o oferta enogastronòmica, suspenem clarament per la decadència del centre històric o la regressió del comerç. I aquesta setmana, Regió7 també anuncia «La Nit del Comerç», on es reconeixeran les millors iniciatives comercials i el comerç emblemàtic de la ciutat, «(...) que ha mantingut la seva essència i rellevància (...) convertint-se (...) en un símbol (...) de la història i cultura local». Cal agrair aquesta iniciativa perquè cal tota la moral possible (i els recursos!) per remuntar la situació. El comerç a Manresa està en situació d’emergència i, per tant, també ho està la vitalitat dels carrers, la seguretat i l’ànima de la ciutat. I per superar-ho (més enllà de les amenaces generals) cal que ens hi posem tots de debò. Per exemple, facilitant que la gent que ve de ‘comarques’ puguin aparcar amb comoditat al centre com es fa a d’altres capitals. Perquè no hi ha alternativa, i la ciutat no té un problema de qualitat de l’aire quan aviat els vehicles ja no faran emissions. I també ens calen accions concretes per tal de revitalitzar els locals buits, des de la concertació entre propietaris, comerços i ajuntament. No pot ser que el Born o la Plana es vagin buidant com Sant Miquel. No es pot salvar tot, però tampoc es pot contemplar passivament com agonitza el comerç que Regió7 vol reconèixer. També cal actuar sobre l’harmonia del paisatge comercial i urbà per tal de detectar els punts que caldria endreçar. En fi, la llista és molt llarga, però estem en emergència econòmica i social, i la nostra responsabilitat és donar-hi resposta amb la màxima prioritat. Totes les iniciatives de suport són necessàries, sobretot les de les administracions, però també els ciutadans en som responsables. Si no comprem en aquests comerços ja es pot anar fent que no sortiran del pou, i la ciutat al darrere.