Sent tot un clixé masclista, Luis Rubiales ha fet més per la lluita feminista que el Ministeri d’Igualtat. Al negar l’evidència i deixant que el món sencer ho vegi, ha aconseguit accelerar els avenços feministes d’una manera sorprenent. El Se acabó, que va coincidir amb la trista mort de María Jiménez, és el hashtag perfecte per definir la situació. S’ha acabat. Per començar, ficar tots els homes al mateix sac. M’alegra notar la confirmació que sense homes la lluita feminista s’encalla i no avança. I m’ha sorprès notar com es posicionaven a favor de Jennifer Hermoso mascles que ni sabien que eren feministes. Homes testosterònics defensant un país lliure de violència masclista. Només hem hagut de guanyar un Mundial de futbol. El temple del patriarcat, que arriba al racó més profund del senyoro mainstream.
Alguns ens donen la raó per no quedar malament i d’altres s’amaguen. Tot ens serveix. S’ha acabat. La matinada passada, vaig sentir el pes del canvi al meu barri. Em van despertar els crits d’una dona que estava sent increpada per uns brètols. Vaig saltar del llit, vaig sortir al balcó i només vaig cridar: «Estàs bé?». I, abans que ella em respongués, els nois van sortir cagant llets. Sembla que alguns s’han adonat que realment s’ha acabat. La noia m’ho va agrair i va seguir el seu camí. Jo em vaig posar feliç al llit i em vaig sentir lliure. Potser soc una ingènua, però tinc la sensació que ja no hi ha marxa enrere. A una reportera de televisió li van tocar el cul en directe i el presentador, amb un to molt paternalista sigui dit de passada, li va parar els peus i se l’emporten detingut. A Roma Gallardo, un individu molt misogin on la definició de masclista li queda curta, li han tancat el seu canal de Twitch i ha deixat YouTube abans que l’hi tanquin també. Però no ens emocionem gaire, que els que s’amaguen són cèl·lules dorments esperant que guanyi la ultradreta per poder sortir una altra vegada. És a les nostres mans que això no passi.
