Qui no hagués vist que a Manresa s’estava acumulant un gran neguit pel sentiment d’inseguretat només ha de constatar el que està generant una baralla de menors sense ferits. En primer lloc, una reacció policial espectacular; tot seguit , un col·lectiu informal no identificat convoca una manifestació i, només dir-ho a les xarxes, obté una gran receptivitat; a continuació, una bona colla d’entitats es pronuncia contra la manifestació suggerint que serà una exaltació de la xenofòbia, i el govern municipal (per mitjà, justament, d’un regidor, Joan Vila, que va utilitzar a fons les ocupacions i la inseguretat durant la campanya) avisa que aquesta manifestació és negativa per als interessos de Manresa, sobretot perquè s’escaurà en plena fira Mediterrània, alhora que acusa el cap de Junts, Ramon Bacardit, de ser-ne l’instigador a l’ombra. Entre uns i altres estan convertint una baralla de menors en una guerra d’adults i en el punt de partida d’una fractura ciutadana entre els que hi estan a favor i els que hi estan en contra. No és una evolució positiva. Manifestar-se és legítim, però la convocatòria ha de ser clara i identificable; alhora, convertir-la en un conflicte i en un element de polarització a l’avançada és empitjorar-ho encara més.
