Copiant aquell dramaturg anglès: coherència o incoherència, aquesta és la qüestió. Sempre he reconegut que hi ha polítics honrats, insubornables i coherents amb els seus principis, de la mateixa manera que sempre he denunciat que hi ha polítics deshonestos, corruptes i incongruents. N’hi ha que es dediquen a la política per millorar la societat; n’hi ha que es dediquen a la política per millorar la seva butxaca.

Polítics coherents que amb el seu comportament generen confiança i esperança; polítics incoherents que amb el seu comportament provoquen desconfiança i desesperança. Polítics sincers i polítics mentiders.

Polítics incoherents que no admeten altres raonaments diferents als seus. Són deixebles d’aquella locució castellana «donde dije digo, digo Diego». En funció dels interessos van canviant d’opinió. Personatges que incompleixen el que prometen i que ni s’immuten ni envermelleixen de vergonya quan menteixen. Per defensar les seves contradiccions sempre tenen a punt les infundades justificacions. L’únic que els importa és mantenir-se en el poder. Sortosament, hi ha les hemeroteques que exerceixen de notaris per desemmascarar-los.

La política té moltes variables. Hi ha polítics que els agrada practicar el travestisme. Són aquells que no tenen escrúpols per transmutar-se segons bufa el vent del poder. N’hi ha altres que els agrada el ram de l’aigua i tenen força destresa per a la fontaneria. Aquesta feina política curiosament té molts aspirants a exercir de lampistes. Alguns/es d’aquests polítics no els importa submergir-se per les clavegueres i embrutar-se de merda. En definitiva, professionals de malfiar els quals una vegada amortitzats seran degudament recompensats pels serveis prestats.

La fidelitat sempre obté premi. Hi ha Partits que disposen d’un bon catàleg de gratificacions. Alguns/es troben la seva recompensa en el sector de l’electricitat que disposa d’un bon assortiment de materials i dispositius entre els quals els endolls.

Consultant el diccionari polític he trobat que el sinònim d’endoll correspon a «càrrec de confiança». I repassant el mercat de l’endoll m’he adonat que a l’Administració (parlaments, diputacions, ajuntaments...) s’hi poden trobar forces «peces».

És necessari i urgent la regeneració de la política. La incoherència desprestigia la política. Per millorar la salut democràtica, és cabdal limitar la durada dels mandats, tant els càrrecs públics a l’Administració com també els càrrecs orgànics dins els Partits. S’ha d’acabar amb l’acumulació de càrrecs i sous, les incompatibilitats no respectades, el clientelisme, els privilegis, etc. Per alguns l’accés a la política és totalment vocacional, però per altres s’ha convertit en un rendible «modus vivendi». Hi ha personatges que s’enganxen a la política com les paparres. I d’aquests paràsits ja n’hi ha masses. Cal acabar amb aquesta plaga.

Ep! el meu reconeixement i agraïment als polítics honrats i coherents que també n’hi ha. Malauradament, però, són menys del que els ciutadans/es voldríem.