Fa uns dies, el col·leccionista Joan Vila-Masana Portabella presentava a la Sala Plana de l’Om el llibre La fotografia a Manresa. Dels inicis a l’any 1939. Òbviament, és qüestionava sobre quina va ser la primera i s’inclinava per considerar que era la vista panoràmica fotogràfica de la ciutat de l’any 1859, atribuïda a Benet Cabanes Prunés. Però no pot ser, tal com demostra la imatge de la fàbrica del Pont Vell ja acabada, és a dir, seria del 1862. No hi ha cap dubte que aquesta fotografia està mal datada. De les quatre fotografies que pertanyen a la Biblioteca Nacional de España, obra de Charles Clifford, en la primera s’observa perfectament el molí nou, que des de començaments del 1860, ja no hi era. Com és ben sabut, Clifford havia estat a Manresa el 1858, aquesta primera fotografia, amb el molí nou a la dreta, així ho acredita. El col·leccionista manresà C.G. ho ratifica: «El 1858, el gal·lès havia fet algunes fotos de la ciutat i del monestir de Montserrat per encàrrec d’Antonio de Orleans». Fins i tot els responsables madrilenys de la Biblioteca afirmen que el dipòsit de les fotografies és de l’any 1860, però entenen perfectament que les imatges podien ser realitzades anteriorment.

Per què és important l’any 1859? Pel canvi de propietaris, l’enderrocament del molí nou i l’inici de la construcció de la fàbrica del Pont Vell. Segons el Registre d’Hipoteques que consta a l’Arxiu Comarcal del Bages i que arriba fins l’any 1862, la venda es realitza el maig de 1859, i ben aviat comença la construcció de la fàbrica, ja que els mateixos fabricants justifiquen l’acció perquè tenien pressa en endegar el nou negoci tèxtil, de tal manera que només queden els fonaments del molí, que s’aprofitaran per fer un tros de la nova construcció, com era habitual a l’època. El catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Llorenç Ferrer, esmenta en el llibre Sociologia de la Industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya Central (Segles XVIII-XIX) que l’11 de maig de 1859, el jutge de Propis i Arbitris va vendre el salt d’aigua i el molí a la societat Argemí, Gallifa i Cia per a construir-hi una nova fàbrica. També és coincident la informació notarial i fiscal que aporta la Doctora en Història Àngels Solà, ja que també assumeix que efectivament el 1859, el molí nou passa a mans de la societat Argemí, Gallifa i Cia, en el llibre Aigua, Indústria i fabricants a Manresa (1759-1860).

Fins i tot, l’arxiver Joaquim Sarret i Arbós afirma a Història de la indústria, del comerç i dels gremis de Manresa que l’Ajuntament va autoritzar als empresaris Argemí, Gallifa i Cia a convertir el molí nou, «de propis del Comú de la Ciutat en fàbrica de filats, aixamplant l’edifici que fou acabat en 1862, començant a treballar en el mateix any», en aquest cas, sense esmentar-ne la font d’informació. També segons el divulgador de l’activitat econòmica comarcal, Josep Camprubí Plans, la fàbrica del Pont Vell comença a treballar amb maquinària de filats importada l’any 1862, però tampoc n’esmenta la font. Tot és relatiu i encara més en Història, on els grans teòrics recomanen prudència i humilitat, així que tampoc seria estrany, tal com diu Vila-Masana, que del grup de fotògrafs sorgit a Barcelona a partir de 1850, encara apareguessin reproduccions anteriors sobre la ciutat, sobretot d’algun dels que practicaven la fotografia de viatge.