Vox està exigint al Govern balear, que depèn dels seus vots, que divideixi l’escola en una línia en català i una en castellà, de lliure elecció. És possible que no se’n surti, però l’ofensiva contra els sistemes d’escola en català (mal anomenats d’immersió) no afluixarà, i a Catalunya podria guanyar força en qualsevol moment. Aquí l’oposició a un sistema dual encara és sòlida, però això podria canviar. El clima social està evolucionant molt ràpid, i va prenent cos entre els independentistes un desig culpable i encara inconfessable de fer cop de timó i deixar de lluitar contra l’espanyolisme i contra els jutges per salvar l’escola. Passar de la política tradicional d’un sol poble amb el català com a llengua d’integració, a decidir que la capacitat d’integració ja ha estat desbordada, i que cal invertir l’estratègia: d’intentar incorporar els que arriben per eixamplar la catalanitat a blindar la catalanitat que queda per garantir-ne la supervivència. Amb una idea que faria fortuna: «Voleu escola en espanyol? Aquí la teniu. I els immigrants, de propina». Perquè és més que provable que la majoria de les famílies nouvingudes optarien per la línia en espanyol, o bé perquè el perceben com la llengua important, o bé perquè és la seva. Al País Valencià ja ha passat. El catalanisme, superat i a la defensiva, podria girar cap a una actitud de minoria lingüística que renuncia a normalitzar la seva llengua i s’atrinxera per no dissoldre’s en la nova demografia. I amb un atractiu irresistible: l’escola amb majoria d’autòctons tindria un nivell socioeconòmic més alt i obtindria rendiments molt millors. Evidentment, arribar a aquest punt seria un fracàs. I com a país, seria un error. Però si l’independentisme molt de dretes avança, ho sentirem a dir.
