A la nostra ciutat s’ha parlat molt del civisme al llarg de les darreres setmanes. El civisme és el fonament del respecte que ens devem els uns als altres pel sol fet de viure en societat. Com a tal fonament, tots estem d’acord en que és una virtut necessària pel bon funcionament social. Aquests consens transversal es dissol quan es vol concretar quines haurien de ser les estratègies i accions que caldria posar en marxa per aconseguir un funcionament més cívic.

Com hem pogut comprovar darrerament a Manresa, per algunes persones, el civisme es, sobretot, una qüestió de normes i prohibicions. Per a elles, els problemes de civisme que es poden produir en l’ús de l’espai públic, se solucionen principalment a base de més policia al carrer i amb més control social sobre determinades persones o grups que, pel seu origen, la seva cultura, la seva edat, etc. són d’antuvi sospitosos. Dins d’aquest col·lectiu, trobarem moltes persones que viuen malament la creixent complexitat social i cultural de la nostra ciutat, que enyoren la «Manresa dels 60.000 habitants», com alguns d’ells diuen, on tots érem blancs, cristians i del Barça. I si afinem encara més l’anàlisi, observarem que, en aquest grup, també es mouen com peixos dins l’aigua determinades ideologies polítiques interessades en inflar les veles de la xenofòbia i el racisme.

Aquella ciutat «dels 60.000 habitants» que alguns enyoren, ja no existeix ni tornarà a existir. Ara som més diversos i més complexos que mai i necessitem eines adequades per resoldre els problemes que es deriven de la diversitat cultural i la complexitat. És evident que necessitem normes per ordenar la convivència i sancionar, si cal, la manca de civisme però només amb normes no solucionarem els conflictes de convivència.

El civisme que necessitem, sobre tot en moments com els actuals, ha de ser capaç de generar un compromís personal i col·lectiu per afavorir la justícia, el be comú, la integració social i per fomentar la preocupació pels afers col·lectius; certament ha de partir del respecte a les institucions i autoritats democràtiques, ha d’incloure allò que abans en deien normes d’urbanitat i bon comportament, però al mateix temps ha d’afavorir l’esperit crític constructiu i l’oposició a la injustícia. El nucli bàsic del civisme te a veure amb la promoció de la solidaritat, de la cooperació i de la participació ciutadana; te en compte la diversitat i necessitats de les persones i fomenta l’ús de l’espai públic com a lloc d’expressió de les diverses formes culturals i de trobada i coneixement mutu.

A Manresa es va crear fa un parell d’anys un òrgan per tractar de solucionar aquests conflictes, sota el nom de Taula de Seguretat. El nom de l’òrgan ja indica una anàlisi esbiaixada del problema, perquè la paraula seguretat és un concepte que quan es vol concretar ens porta a prioritzar les solucions policials. A la policia l’han format per fer complir les lleis fins i tot amb violència, cosa que serveix quan estem davant de delinqüents però no per solucionar conflictes de convivència.