Un llibre excel·lent de Joan Vila-Massana ha generat una petita i amigable polèmica sobre la data exacta de la primera fotografia d’una vista de Manresa, però queda clar que és d’entorn del 1859, que també és l’any que el tren va arribar a la ciutat. Trens, fotografies i una indústria ja molt tecnificada feien bullir una ciutat de 17.000 habitants, gran per l’època, a l’avantguarda de Catalunya i en una Europa plena de nous invents i de burgesos cosmopolites. És fàcil suposar que aquella era una gent amb una mentalitat coherent amb el progrés tècnic del moment. Però no ho era. 1859 és, també, l’any en què Darwin va publicar «L’origen de les espècies». Feia 15 anys que en tenia el manuscrit al calaix. No s’atrevia a fer-lo públic per por al que li cauria al damunt si gosava qüestionar el relat bíblic. Un tal Robert Chambers havia apuntat alguna pista en la direcció de la teoria de Darwin, però ho havia fet en una publicació anònima: Chambers es guanyava la vida, precisament, publicant bíblies, i no va voler que el lapidessin. Darwin no es va decidir fins que el jove Alfred Russell Wallace li va explicar que estava treballant en una idea incipient que era, justament, la que ell havia dedicat anys a elaborar. Tement que se li avancessin, Darwin va fer un pas endavant. La seva teoria va ser ignorada primer, i atacadíssima després. Fins i tot Charles Lyell, el pare de la geologia moderna, que havia patit personalment el rebuig irracional dels seus descobriments, va dir que Darwin «havia anat massa lluny». El pobre home es va refugiar en l’estudi del percebe i dels cucs. La seva visió no va ser acceptada fins mig segle més tard. O sigui que és més fàcil fer una revolució tecnològica mundial que porti fotos i trens fins a Manresa que obrir els ulls a la gent.
