Les fundacions dels partits polítics tenen molt mala premsa, moltes d’elles s’han vist embolicades en el finançament il·lícit dels mateixos partits. No és el cas de la fundació Rafael de Campalans. Des que Salvador Illa constituí el govern alternatiu, i sota la presidència del MHP José Montilla, no para de fer jornades de debat i de presentació de documents, i així s’ha convertit en un autèntic laboratori d’idees, alhora que en un centre de producció de pensament i que aporta a la política catalana solucions als problemes reals.
Dimarts d’aquesta setmana la fundació va muntar un debat sobre el tema més urgent i preocupant que tenim en aquest moment al país, la situació de sequera a Catalunya. En aquesta jornada s’hi reuniren tècnics gestors de l’aigua, acadèmics, polítics i membres de la societat representants dels grans consumidors. Les intervencions, totes de gran nivell, van deixar sobre la taula diferents reflexions i algunes van fer aportacions més que interessants per tal de minimitzar els efectes de les pròximes sequeres.
No cal dir que una de les grans veritats, però que sembla que no aprenem, és que el cicle natural de l’aigua i el cicle de l’home són diferents i, per tant, hem de preparar el país amb les infraestructures necessàries per fer front a aquest desequilibri. Un desequilibri que augmentarà per l’efecte de l’escalfament global, que portarà en poc temps que climes mediterranis com el nostre es converteixin en climes quasi desèrtics. Si a això hi afegim que la transició ecològica farà que necessitem molta més aigua, el dèficit hídric de Catalunya serà cada vegada més gran.
Perquè siguem conscients de la gravetat de la situació, els pantans, que són els grans elements contra cíclics que tenim, estan en el seu nivell més baix des que es tenen dades. Avui la situació és crítica i, si no fos per les infraestructures que es van fer durant la darrera sequera, les dessaladores, avui estaríem sota dures restriccions.
Les dessaladores s’han demostrat que són unes eines molt útils i estan fent una feina molt eficaç, però no poden ser l’element central en el subministrament d’aigua. El seu altíssim consum energètic les fa molt ineficients i ens porta dues contraindicacions, per una banda, el consum energètic en si mateix i per l’altra, que aquest fa que l’aigua que en surti sigui molt cara.
El futur sembla que passa per les regeneradores, avui al país ja en tenim una molt bona experiència, la tecnologia existeix i cada vegada està més desenvolupada. La reutilització de l’aigua sembla que és el camí per fer front a les pròximes sequeres. Per dir-ho d’una manera gràfica, la depuradora del Besòs es pot convertir en el pantà més gran del país, si en lloc d’abocar l’aigua al mar, es regenera i després s’envia Besòs amunt. Amb aquesta infraestructura resoldríem el problema de tota l’àrea de Barcelona, que suposa una importantíssima part del país.
Per a la resta calen mesures puntuals cas a cas, però n’hi ha dues de cabdals, la modernització dels nostres regadius per substituir el reg a manta pel goteig i la gestió forestal que aportaria gairebé un 20% més d’aigua a les nostres conques.
