No volen que entrin als estadis banderes palestines ni (per dissimular) israelianes perquè, diuen, no s’ha de barrejar l’esport i la política. I perquè una cosa és lluir la bandereta d’Ucraïna al costat del marcador de la retransmissió televisiva perquè el dolent de la pel·lícula és un enemic assumible, Putin –un rus, que guai era la guerra freda, que fàcil era identificar qui eren els bons i els dolents–, però ficar-se amb l’estat de l’estrella de David a la bandera, uix, ai, glups! Això és tocar os i això no agrada, però tampoc agrada que, sota el clam de la venjança i la resposta a una atrocitat inqualificable, es comencin a massacrar vides humanes com qui liquida enemics en un videojoc. I tu, amb qui vas? Mira, jo amb la gent. Ah, ets equidistant. I tu, imbècil.
No volen banderes palestines ni (per dissimular) israelianes als estadis perquè els estadis són màquines de fer diners, no espais de trobada comunitària on es manifesta el batec de la vida, els parers, les opinions, les discussions. Els estadis són negoci. Diuen. I no els falta un xic de raó, perquè segur, segur, segur que la majoria hi van/hi anem per veure un partit. Però al minut 17 i 14 segons cridem «independència». Que una cosa no treu l’altra. Apolític, diuen, volen el futbol. Mentida, el volen domesticat, anestesiat, adormit, consumista. I per això no se t’acudeixi ser un jugador amb consciència i ensenyar un lema en una samarreta perquè et sancionaran els que diuen que l’esport no s’ha de barrejar amb política, ells que barregen esport i política sense fre però en exclusiva. El negoci no vol soroll. I tu, amb qui vas? Doncs mira, amb la gent.
