Fa ràbia de com Israel està executant la seva fanàtica venjança, convertint els crims de guerra de Hamàs (o el terrorisme, com volen anomenar-lo) amb el pretext perfecte per llançar-se a una operació il·limitada contra el poble de Gaza, assetjant els palestins amb crims de guerra (o d’estat terrorista) absolutament com és el seu cruel costum desproporcionat.
L’exèrcit israelià ha bombardejat el nord de la Franja, ha obligat més d’un milió de persones a sortir de casa i després ha bombardejat el sud. No hi ha cap lloc segur per a la població, van prometre que seria «el corredor de sortida» i s’ha convertit en una trampa. Ja són més de 2.600 palestins morts. Centenars de nens.
Israel ha devastat Gaza abans de llançar la invasió terrestre dels centenars de tancs que ja han preparat a la frontera. Fa por que, mentre s’anuncia la barbàrie imminent, el president de la Comissió Europea es planta a Israel per donar-los suport no només sense matisos, sinó amb una frase com aquesta: «Israel té el dret i el deure de respondre a l’acte de guerra de Hamàs». Com si matar civils, tallar aigua i llum, bombardejant zones residencials, formés part d’una resposta legítima a un atac.
Recordem que Israel no accepta ni ha respectat mai les resolucions de l’ONU respecte al govern i poble palestí. Per al president de la Comissió Europea, el poble palestí no té dret a respondre als actes de terrorisme i les atrocitats per part d’Israel, però Israel pot fer el que li roti. Fa por recordar les paraules del portaveu del Govern israelià, ara fa una setmana, quan van començar a aparèixer les atrocitats de la incursió de Hamàs: «És el nostre 11-S». Amb el pas del temps, l’analogia pot acabar sent molt precisa: un atac que va commocionar el món va servir de pretext per a la doctrina del xoc que facilitava les guerres injustes, ple de mentides i «efectes col·laterals», invasions sense apreciació pel dret internacional, violacions de tot tipus, recolzat amb vergonya entusiasta pels països principals de l’Occident en un desafortunat «Avui per vosaltres, demà per a mi». De fet, els Estats Units són el principal patrocinador d’Israel. Fa ràbia i por que qualsevol persona que critiqui el Govern fanàtic i sionista d’Israel se l’anomeni antisemita quan no té res a veure i ignora quants ciutadans de religió jueva, inclosos intel·lectuals i personalitats de la cultura que senten vergonya i dolor donen suport al poble palestí buscant la pau entre els diferents pobles, ja que no és el mateix ser un fanàtic sionista que ser semita i no ser sionista. També fa ràbia i dolor que polítics i mitjans occidentals en diuen «guerra Israel-Hamàs» i no «ocupació de Gaza» o «genocidi de Gaza» per evitar que la solidaritat internacional amb la causa i el Govern de Palestina es mobilitzi contra la invasió d’Israel.
L’ONU considera que Palestina és un territori ocupat i ha passat massa temps, ja que requereix que Israel es retiri del territori, aturi i retiri els assentaments il·legals i afavoreixi la creació d’un estat palestí. El sionisme fanàtic i racista israelià i molts mitjans de comunicació ens venen que el Govern d’Israel és el bo i si Palestina s’enfada, és el dolent. Però mentre no es compleixin les resolucions de les Nacions Unides no hi haurà pau i sí molta hipocresia i morts, i això fa molta ràbia i molt de dolor.
