L’Ajuntament de Berga arrossega un llarg historial de problemes de gestió i de desgavell intern. És públic i notori. Els exemples estan publicats, i segur que n’hi ha molts que no coneixem, perquè les pífies s’amaguen. A Berga i a tot arreu. Les raons per les quals la maquinària municipal grinyola malgrat la bona voluntat de molts treballadors segurament deuen ser complexes i diverses. El que és segur és que els polítics dels darrers mandats no ho han sabut resoldre. Han topat amb el secretari que fa poc que s’han pogut treure de sobre, han quedat atrapats en les ineficiències funcionarials, no han sabut apartar qui fa nosa ni reformar el que no funciona, i no han aconseguit donar-li a la ciutat l’empenta que tant necessita. Els polítics surten com surten. Dimecres a la web i ahir al paper, aquest diari va publicar que han aparegut 211 factures per valor de 600.000 euros que seran afrontades amb un Reconeixement Extrajudicial de Crèdit, una figura absolutament desaconsellada i que a Berga s’està utilitzant de forma ordinària quan hauria de ser només per a casos extraordinaris. El govern va reaccionar furiosament a la publicació perquè tenia previst explicar-ho l’endemà a la seva manera, i perdre el control de la informació resulta molt irritant quan no tens gaire clar que la informació no és teva, sinó dels ciutadans. Però atacar el missatger i intentar descobrir les seves fonts amb l’excusa que la notícia presentava imprecisions no canvia l’essencial: un altre cop, l’Ajuntament de Berga ha de reconèixer una pífia molt lletja que suscita preguntes sobre els seus controls interns i sobre què deu haver passat en realitat. Vistos els casos anteriors i el tarannà habitual, és inevitable dubtar.
