Ja fa uns quants anys un dels meus mestres, en Josep Badia, m’explicà una anècdota, que no sabia si era certa però que per entendre el nacionalisme català és molt encertada. A la primeria del segle passat, de quant els advocats anaven amb barret de copa, un fill acabà la carrera amb unes qualificacions excel·lents, s’adreçà al seu pare, que regentava un dels millors bufets de Barcelona, i li demanà que volia que li donés feina.
–Oi tant, li digué el pare, et donaré el plet més antic que tenim.
El fill entomà l’assumpte i en menys de dues setmanes es presenta davant del seu pare tot cofoi:
-Pare, ja he resolt el plet, i li explicà com ho havia fet.
I el pare li respongué:
–Fill meu, seràs un molt bon advocat, però moriràs pobre com una rata. Aquesta solució la sabíem el primer dia, però hem fet durar i durar el plet per així fer caixa.
El nacionalisme català és com el vell advocat, si no, no s’entén que a hores d’ara demani el traspàs de Rodalies en lloc, per exemple, del concert econòmic, amb el «cupo» incorporat a l’estil basc. Una situació com l’actual, en què sent la quarta i cinquena forces a Catalunya siguin determinants per a l’elecció del president del Govern d’Espanya, costarà que es repeteixi, i els permetria demanar el concert i de cop s’acabarien tots els problemes financers de la Generalitat. Ep! També és cert que de cop acabaríem amb el famós Madrid ens roba, l’espoli fiscal, el deute històric i altres greuges que dia sí, dia també serveixen d’excusa per amagar la seva irresponsable gestió dels serveis públics del país.
En lloc de demanar el concert demanen el traspàs «integral» de Rodalies. Exactament, no se sap què vol dir això, ni quina idea tenen. El que sí que sabem, i no s’ha de ser gaire llumenera per afirmar que, sigui quin sigui el gestor, el servei serà el mateix.
Aleshores, per què capficar-se en aquest traspàs? Fàcil, hi ha dos motius, mentre es reclama el traspàs «integral» no s’assumeixen les responsabilitats pròpies, que en són moltes, de la gestió actual. I l’altre, si es confirma el traspàs, ja tindran un altre greuge que mai s’acabarà. Com es calculen les inversions necessàries per al bon funcionament del servei? De fórmules n’hi pot haver tantes com vulguem, conseqüència, tindrem un altre plet obert, i així, un cop més, el nacionalisme es podrà fer la víctima davant els catalans. Tindran un altre motiu per fer més gran la xifra del dèficit i més endavant el deute.
Una vegada més queda demostrat que al nacionalisme només li interessen els seus assumptes, i que millorar la vida dels catalans és una cosa secundària. Si continuen així acabaran irrellevants.
P.D. Potser algun lector és demanarà per què no escric sobre el conflicte d’Israel amb Palestina, durant un temps me l’he intentat estudiar i la veritat és què vaig arribar a la conclusió que era un perfecte ignorant davant de la complexitat de la situació. Em semblaria una falta de respecte amb les víctimes emetre opinió sense uns mínims coneixements.
