I com qui no diu la cosa, hauran passat gairebé tres dècades d’una fira que naixia fireta amb els forners del poble i alguns dels matons de Montserrat. En un moment en el qual les fires agroalimentàries encara no copaven el calendari, la idea de convertir Monistrol de Montserrat en l’aparador de la tradició matonaire i aquelles coques de forn que els monistrolencs gaudíem com el més natural del món va tenir una rebuda tèbia: ningú s’imaginava què seria ben bé una fira amb coca i mató al bell mig de la plaça de la Font Gran.
Era evident; teníem el producte, teníem els artesans, teníem l’entorn del parc natural i una ubicació privilegiada per a l’espai firal; però el més important de tot era que teníem una història: la historia viva escrita amb l’esforç d’aquelles pageses que, com tots els bons forners, anaven a dormir quan gairebé havien de tornar-se a llevar. Ho explica una de les matonaires que protagonitzen el documental ‘Roques’ produït pel col·lectiu El Brogit, de Castellbell i el Vilar. Aquelles pageses que van crear un nou ofici: el d’anar a vendre mató a Montserrat.
Recordo la inauguració d’aquella primera fira, amb quatre parades mal contades, i aquelles cares entre la incertesa d’un acte de fe i la il·lusió dels paradistes de formar part de l’inici de quelcom diferent que demanava treure el comerç al carrer –un cap de setmana!– quan la tardor encara era tardor i quan la gent del poble encara comprava als comerços de la vila.
Al llarg dels anys, la fira ha tingut moments de màxim lluïment amb la participació de més de 100 parades, obligant a redimensionar l’espai firal i a ocupar nous racons per poder acollir l’oferta i els visitants els qui, a banda de comprar, tastar i gaudir d’aquests productes de qualitat excepcional, tenen l’oportunitat de connectar amb les arrels de la gastronomia local. Aquesta era la idea de tota l’activitat gastronòmica, avui desapareguda, que es va generar al voltant de la iniciativa impulsada pels Amics de la Gastronomia del Montserrat que van permetre treure els productes de les parades i portar-los directament al plat amb menús i tastets que amuntegaven el públic més gormand.
Una de les coses més notables d’aquesta fira és la seva història i la seva gènesi. És fruit de la visió i la tossuderia de l’Àngels Queraltó, una persona que va veure el potencial de Monistrol de Montserrat per projectar-se a tot Catalunya, gràcies a la seva vinculació històrica amb Montserrat i la producció local. La seva passió i dedicació van ser els fonaments d’aquest esdeveniment recollit pels equips que s’han succeït després i que l’han portat a tocar de celebrar els 30 anys.
Malgrat que avui ningú discutirà que estem davant d’una fira consolidada i amb relat propi, no podem deixar de banda el risc d’abandonar els seus objectius originals. Les grans idees, com aquesta fira, necessiten mantenir-se fidels a la seva essència. A mesura que l’esdeveniment creix, és important assegurar-se que no es desviï de la seva missió original.
Perquè la Fira de la Coca i el Mató és molt més que una simple celebració gastronòmica: és un homenatge a les arrels culturals i gastronòmiques del territori i un testimoni viu de la passió i el compromís de la seva gent.
Aquest esdeveniment s’ha posicionat, amb el pas dels anys, com una cita essencial del calendari de fires i festes al Bages i de la Catalunya Central i una experiència que cap amant de la gastronomia catalana hauria de perdre’s. Tanmateix, és important que continuï mantenint la seva autenticitat i la seva singularitat a mesura que creix.
La Fira de la Coca i el Mató de Monistrol de Montserrat és una joia culinària que mereix ser conservada i apreciada per les generacions futures. Però aquest és, només, el pensament d’algú que se la mira amb certa nostàlgia.
