Des de fa molts anys, col·laboro setmanalment en aquest diari, com ho faig també en altres mitjans del país, i a l’àmbit estatal. La producció és de cinc articles setmanals en els quals exposo tota mena de temes, lligats a vivències o propostes que em trobo en la meva activitat quotidiana.
La irrupció del procés en la meva vida, i la de tots nosaltres, va suposar exposar les vivències d’un alcalde i dirigent polític, primer en un poble petit, i després en l’àmbit comarcal, regional i nacional. Des del primer dia vaig tenir clar que havia de mantenir-me fidel al jurament fet. En democràcia no hi pot haver dubtes sobre el camí a emprendre. Només n’hi ha un: complir i fer complir la legalitat vigent.
És així com vaig entomar el repte i com vaig patir nombrosos embats per part dels qui els feia nosa. Durant una desena d’anys he anat desgranant accions i actuacions pròpies o d’altres forces polítiques, deixant clares les posicions i contradiccions. Alguns poden considerar excessiva duresa en algunes crítiques i plantejaments, altres les poden trobar no prou encertades, però he procurat sempre mantenir-me fidel a la realitat vista i viscuda.
Com totes les posicions a la vida, hi ha qui les elogia i qui les critica. Lògic, però la militància de quaranta-cinc anys, en la mateixa força política, comporta defensar i justificar els seus posicionaments. Hi ha articles destinats al públic, en general, i d’altres, pensats i dedicats a militants i simpatitzants que busquen en algun mitjà de comunicació explicacions o sintonia amb els seus propis pensaments i/o patiments.
He trobat persones que me’ls han criticat, lògic, però molta més m’ha felicitat i agraït la constància en els plantejaments i l’exposició de situacions que no trobaven en altres mitjans de comunicació. Quedi clar, ara i per sempre, que he gaudit de plena i total llibertat per expressar les meves opinions en aquestes pàgines de Regió7, igual que en la resta de mitjans en els quals escric. No pot ser d’altra manera, però aquí rau també la importància de disposar d’un mitjà com aquest per poder arribar a totes les cases, a tots els ciutadans.
Després de tants anys de tocar multitud de temes, però molts dedicats al procés, les seves arrels i les seves conseqüències, considero arribat el moment de diversificar continguts. El passat ha estat dur, molt dur, i ara es proposa amnistiar els responsables d’aquest passat. No vaig entendre com alguns pensaven reeixir en un objectiu impossible, però el passat, passat està, i els indults van mostrar el camí cap a la normalització del país. És el que s’espera d’aquesta proposta d’amnistia.
Tot sigui a fi de bé, i puguem girar full i emprendre una nova etapa, amb altres propostes i altres objectius que tinguin com a fita la millora de la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes, en el marc global d’Espanya i la UE. És en aquest context en què he decidit parlar d’altres temes i altres objectius, sense obviar que si en algun moment he de precisar o tocar algun tema concret del passat, ho pugui tornar a fer. He donat el meu vot favorable a l’acord per a la renovació d’un nou govern progressista, com abans l’havia donat pels indults. Hora d’obrir una nova etapa, després d’haver defensat la democràcia, en tots els àmbits de la vida personal i política.
