Gairebé cada dia de l’any es commemora algun Dia Internacional o Mundial. N’hi ha que són força extravagants –fins i tot frívols– però n’hi ha de molt significatius. La gran majoria dels dies internacionals serveixen per sensibilitzar, conscienciar i cridar l’atenció a l’opinió pública sobre diversa problemàtica social. També com a recordatori als polítics perquè actuïn.
El mes de novembre cada dia té un Dia Internacional o bé Mundial. Quina és la diferència entre ambdós? Doncs que el primer el decideix l’Assemblea General de Nacions Unides (ONU) i el segon el decideixen les institucions especialitzades i adherides a l’ONU (UNESCO, OMS...). Entre els dies commemoratius del mes de novembre n’hi ha un parell que per la seva transcendència cal ressaltar.
El dia 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Unes dades de l’ONU: en tot el món més de 736 milions de dones han patit algun tipus d’agressió física o sexual al llarg de la seva vida. L’any 2021 dels 81.000 assassinats de dones i nenes, 45.000 van morir a mans de les seves parelles o altres familiars; cinc dones van ser assassinades cada hora per algú de la seva pròpia família.
A Europa, països considerats molt avançats tenen un alt índex de violència de gènere. L’any passat a Alemanya 133 dones van ser assassinades per la seva parella o exparella. Una mitjana d’una dona morta cada tres dies per la violència masclista.
A Espanya, segons l’informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicat el passat mes de maig, el nombre de dones víctimes de la violència de gènere durant l’any 2022 va incrementar-se un 8,3% fins a arribar a 32.644. Les víctimes mortals (dones assassinades) van ser 49. El 14% eren dones més grans de 60 anys. Aquest any, des del mes de gener ja hi ha 50 dones assassinades.
El dia 29 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Solidaritat amb el poble Palestí per acord de l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1977. Cal recordar a la comunitat internacional que després de 75 anys el drama de Palestina encara continua. Gairebé 6 milions de palestins malviuen com a refugiats a la franja de Gaza, Cisjordània i als països de l’entorn; milers d’ells per sota el llindar de la pobresa.
La barbàrie d’Israel amb el poble palestí no té aturador. Ni les pressions d’organitzacions internacionals ni les resolucions de l’ONU aconsegueixen aturar-ho. El Dret Internacional és sistemàticament ignorat i menyspreat per Israel. Una vulneració constant dels drets humans. Cada vegada que sorgeix un nou conflicte armat Israel ho aprofita per ocupar –i annexionar-se– il·legalment territori del poble palestí.
El balanç d’aquest mes d’octubre és esfereïdor. Quan escric aquestes línies el resultat és de més de 8.300 palestins i 1.400 israelians morts. I uns quants milers més de ferits. Entre els palestins morts hi ha 3.457 nens/es. Unes xifres que quan es publiqui aquest article d’opinió ben segur que s’hauran incrementat.
La bestialitat bèl·lica no respecta res, ni la innocent població civil, ni els hospitals amb pacients amb càncer i altres malalties terminals, ni els camps de refugiats... Brutals atacs indiscriminats.
Dos testimoniatges dels dies internacionals per recordar i reflexionar: la violència de gènere i la violència bèl·lica; dia rere dia, mes rere mes, any rere any. Fins quan?
