En el diari del 31 d’octubre del 2023 es va publicar en la llista de funerals la defunció d’en Josep Maria Serra Martínez de 67 anys i de Manresa.

El meu nom és el mateix, exactament igual. Com que, a més, vam néixer el mateix any i al llarg de la meva vida professional m’he relacionat amb moltes persones (he estat professor i inspector d’educació), ja us podeu figurar l’enrenou que hi ha hagut al meu entorn. Així doncs, per evitar trucades a la meva dona, a les meves germanes i amics, i per evitar que alguns s’emportin un ensurt quan em trobin pel carrer, faig aquest escrit.

Deixeu-me, d’entrada, que expressi als seus familiars i amics el condol per la mort d’una persona que encara no tenia l’edat per fer-ho. Jo coneixia en Josep Maria Serra Martínez des de fa més de 50 anys. Havíem coincidit a classe a primer de batxillerat elemental a La Salle. El primer dia de classe el professor va passar llista i quan va dir el cognom «Serra» ens vam aixecar (això és el que es feia llavors) quatre dels presents. La sorpresa va venir quan després de dir «Serra Martínez» continuàrem dempeus dos nois. L’al·lucinació ja va ser total en el moment que el professor va dir «Josep Maria Serra Martínez» i va veure que ens manteníem drets tots dos.

Resulta que el director del centre, quan va veure dos noms iguals, va suposar que s’havia equivocat a la matriculació i en va esborrar un.

La solució va ser que jo era el Josep Maria Serra Martínez Ai l’altre, el B. Com que això va ser un galimaties ja que les notes llavors eren quinzenals, al final del 1r trimestre ens van plantejar quin dels dos volia canviar de grup (n’hi havia dos més de 1r de batxillerat). Ell va passar al grup C.

No vaig tenir notícia d’ell fins que un dia, en voler agafar en préstec uns llibres de la biblioteca de la Caixa, em van dir que no era possible si abans no retornava el que ja m’havien deixat. Tot es va aclarir quan els vaig donar la meva adreça, que, naturalment, era diferent de la seva. 

Coincidírem novament al servei militar, al CIR de Saragossa. Ell hi feia la mili i jo vaig arribar-hi per fer el campament de tres mesos.

Novament ens vam veure i parlar a la trobada dels 50 anys de la promoció 1955-56 del col·legi La Salle, que es va fer l’octubre del 2022.

Espero que la seva vida, encara que curta pels estàndards actuals, fos plena de bones vivències com ha estat, i està essent, la meva.