Si un membre d’una parella es menja dos pollastres, i l’altre dejuna, l’estadística dirà que mengen un pollastre per cap. Llavors poden comparar aquesta dada amb la d’altres parelles del carrer o del barri, i decidir si la seva és rica, pobra o normaleta, però el dejunador passarà la mateixa gana, sigui quin sigui el veredicte de la comparació.

Abunden les dades sobre la posició de Manresa en diferents estadístiques, i la majoria apunta a la necessitat d’un impuls que aporti creixement econòmic i demografia jove per tal de millorar posicions en els rànquings nacionals. Però la riquesa relativa del conjunt està distribuïda d’una manera gens homogènia sobre el mapa de la ciutat, com es veu clarament en l’«Atles de distribució de renda de les llars» de l’Instituto Nacional de Estadística, que afina a nivell de seccions censals, una delimitació prou detallada per ser indicativa.

Segons aquest Atles, la renda bruta mitjana per persona de l’any 2021 (darrer disponible) a Manresa va ser de 16.878 euros, menor que la de municipis de l’entorn com Santpedor, Sant Fruitós, Navarcles o Castellnou de Bages. Però les diferències entre aquests municipis són insignificants si es comparen amb la distància que separa les xifres de la secció censal més rica i la més pobra de la ciutat. La més rica és la que s’estén a banda i banda del Passeig Pere III entre la Muralla i la plaça Onze de Setembre. Allà la renda bruta per persona va ser de 24.974 euros. La més pobre es correspon totalment amb el barri del Xup, amb la xifra de 10.376 euros. Dit d’una altra manera: per cada pollastre del Xup, dos pollastres i mig al Passeig. La medalla de plata de la riquesa se l’endú la secció del sector de les Bases on hi ha el carrer Valentí Almirall i les seves unifamiliars: 23.274 euros. I la penúltima posició és per a la secció que inclou la major part de les Escodines: 11.292 euros.

A Manresa hi ha pobres perquè la ciutat és pobra o la ciutat és estadísticament pobra a causa dels seus pobres?