Abans es trencarà Catalunya que Espanya, va dir Aznar el 2012 quan va presentar el primer volum de les seves memòries. Doncs bé, ara es podria dir que la unitat d’Espanya no és tan monolítica. Gràcies, en part, a ell i els seus. Però com que això no em treu el son, us voldria dir una altra cosa. Resulta que experts del món de la restauració alerten que cada cop costa més trobar restaurants que tinguin plats de cuina catalana a la seva carta. Què s’entén per cuina catalana?. Doncs no ho sé, però així d’entrada en ve al cap l’escudella amb carn d’olla; fricandó; el pa amb tomàquet, no l’oblidem; i, com diu el seu nom, la crema catalana. Quin plat més hi posaríeu?. Sopa torrada?. Escalivada?. Bacallà a la manresana per dir-ne algun de nostrat sobre el qual ningú no posarà en dubte la seva catalanitat?. Peus de porc amb qualsevol cosa com castanyes o bé amb cargols?. Vull dir que es pot donar per fet que són cuina catalana?. No ho sé. Dels plats de casa de fa temps, de quan era petit, recordo la sopa de pa que es feia el meu pare amb pa sec i aigua bullint, oli i un ou o bé farigola; les tripes que en dèiem -ara té més tirada dir-ne callos-; també fetge amb ceba o senzillament un fetge passat per la planxa tipus bistec que deien que tenia molt ferro; cervellets de xai arrebossats; els canelons fets a casa des del principi fins al final; arengades... i si fes memòria me’n vindrien més al cap. Això sí que es podria qualificar de cuina catalana autèntica. Llavors a cada casa suposo que hi donarien el seu toc i tindria les seves varietats. Vull dir que d’ingredients hi havia els que hi havia. Tot i així jo he de confessar que de xic era més de patates rosses, i no pas fregides com diu tothom ara, i de llumillu, el que ara és el llom. Malgrat tot, no deia que no a un plat d’escudella i la seva carn d’olla, i a un bon bistec de... cavall. Sí, cavall. Ara si vols poltre, perquè també li han canviat el nom per fer-lo més fi, l’has d’encomanar. Al carrer Sobrerroca de Manresa, en canvi, hi havia antigament una carnisseria cavallar. Tot això m’ha vingut al cap després de llegir que al Gastronòmic Fòrum Barcelona que se celebra fins aquest dimecres a la capital nostrada s’hi han presentat novetats com una cervesa de color blau, croquetes de panettone que es poden menjar de postres -doncs llavors, per què en diuen croqueta?- o bé sticks de peu de porc. Les arengades no tenen res a fer. Tampoc els restaurants. Tot seran bistrots, gastroteques, o locals de street food on fer un bon brunch. Res, que m’han vingut de gust recordar olors de la meva cuina catalana.
