Primer. El meu respecte als afiliats de qualsevol formació política. És un dret a preservar. Ho saben molt bé els que durant dècades van ser perseguits per militar en grups que no eren addictes al règim. Encara, ara, a molts països no hi ha no llibertat política, ni sindical, ni religiosa.

Segon. No em sé avenir que, per molt militant que se sigui, calgui assumir sistemàticament els discursos, o relats, que es diu ara, que defineixen les cúpules dels partits per pura estratègia conjuntural. Defensar unes tesis i demà unes de diferents és fer combregar amb rodes de molí.

Tres. Militants del PP que aquests dies es manifesten a Madrid en contra de l’amnistia i del possible nou govern de l’estat, fa unes setmanes estaven disposats a fer costat al seu líder quan va manifestar la seva disponibilitat a establir converses amb Junts. A Catalunya, ja hem vist en els darrers anys que els discursos conciliadors i de peix al cove de l’actual ERC, els haguessin firmat tranquil·lament els dirigents de l’antiga Convergència. I històrics d’ERC podrien haver estat, perfectament, els ideòlegs de resistència independentista que demostren caps de Junts. Els socialistes que avalaven l’aplicació del 155, ara s’asseuen a negociar amb els que van reprimir.

Quatre. La Constitució té un apartat que esmenta, de forma clara, que els seus diputats tenen llibertat de vot, però els partits tenen normativa que obliguen estar subjectes a la disciplina de vot. Qui trenca la norma sap que, com a mínim, haurà de pagar una multa i, possiblement, altres càstigs més durs.

Cinquè. La sagrada llibertat d’expressió queda coartada quan afecta al teu partit polític. L’any 2017, el Tribunal Constitucional va negar emparament a una militant socialista que criticava el seu partit per haver suspès unes primàries de les eleccions municipals. Va quedar sense militància durant 20 mesos perquè els jutges van considerar que prevalia la fidelitat al partit. El sistema polític espanyol, doncs, és especialment generós amb la disciplina que imposen els partits polítics.

Sisè. Ser militant, afiliat o abonat a un partit polítics requereix un nivell de fidelitat que molt poca gent està disposa a acceptar. La militància va de baixa, tot i que l’import que es paga de quota pot desgravar a l’impost de la renda. Conèixer de forma real el nombre d’afiliats de cada partit és pràcticament impossible. No interessa. És millor parlar de nombre de votants que, en aquest cas, les xifres estan a l’abast de tothom amb un o dos clics al teclat de l’ordinador.

Setè. «Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc altres». La frase s’atribueix a l’humorista Groucho Marx, però podria sortir de la boca de molts dirigents polítics, d’aquí, i d’allà. L’important és arribar o mantenir-se al poder. Els principis ideològics només queden inalterablement escrits al manual del militant i a la pàgina web del partit. Que dura és la vida, al segle XXI, dels militants d’un partit!