H a passat el que havia de passar. D’una manera natural. El transfronterisme ha arribat també als moviments socials que reivindiquen a la Cerdanya una nova manera de gestionar l’economia local amb un model que no posi tots els ous al mateix cistell, el del turisme residencial que ho acaba arrasant tot. La Cerdanya i el Pirineu compten amb un nou agent que se suma a la lluita de base per obligar les administracions, institucions qu al capdavall representen la societat, a regular el territori. Alticat és una associació nascuda a l’Alta Cerdanya que agrupa els ateneus populars i les organitzacions d’un i altre costat de la frontera que defensen una economia social i solidària. El dia 21 de novembre Alticat celebrarà a Puigcerdà una trobada internacional amb agents locals i experts d’arreu per analitzar nous models econòmics per a cada una de les comarques del Pirineu. El turisme residencial que campa lliure per la serralada la converteix en un centre inversor per les famílies amb poder adquisitiu alt i de mica en mica va expulsant, amb la llei del mercat com a únic regulador, les classes mitjanes i baixes. Una mestra filla de Cerdanya que ha tornat a la comarca m’explica que no troba pis per viure amb el seu company. Una situació que es repeteix cada dia des de fa anys. La Cerdanya és per qui se la pot pagar. I en aquest context de bull social arriba la nova associació Alticat per confirmar els joves, feministes, inconformistes, sindicalistes i indignats cerdans que no estan sols. Em deixaré algú, però la família ja es va fent gran: Grup de Recerca de Cerdanya, Acció pel Clima, Sindicat de Llogateres, Ceretània, Colla Castellera de Cerdanya, Ateneu Popular de Cerdanya, SOS Pirineus, Associació Agroalimentària, Institut d’Estudis Ceretans, Les Petits Ruisseaux, Amics de Montellà... Una nova societat local formada per cerdans de tota classe social i procedència. Una societat en la que no importa on has nascut ni a què et dediques sinó a quina terra estimes: la Cerdanya i els seus pobles. El Procés independentista primer, el moviment contra els jocs olímpics després i finalment la necessitat de no ser expulsats han ensenyat a aquesta nova societat que la reivindicació al carrer al final dona fruits. Que les administracions no poden mirar a una altra banda per sempre. I així arriba també la moratòria de pisos turístics per part de la Generalitat. I algun dia arribarà també la moratòria de la construcció. És qüestió de temps. La nova societat cerdana inconformista i arrelada marca el camí a l’administració.