Fa unes setmanes en aquesta mateixa columna escrivia, quan molts ja donaven per amortitzada l’amnistia, que encara faltaven uns quants escarafalls per arribar a un acord. Mentre escric aquestes línies encara no hi ha acord, no sé si quan les llegeixin n’hi haurà, però de moment sembla que la diferència es troba en els casos de lawfare. Si algú vol que una llei sigui declarada inconstitucional és molt fàcil, digui que la justícia abusa del seu poder. Això sembla que és el que vol Junts, que, tant sí com no, vol fer-hi entrar uns quants casos de gent de l’entorn d’en Puigdemont. Sigui com sigui, i es tanqui com es tanqui, la situació ha arribat a un punt sense retorn i ambdues forces estan obligades a l’acord.
José María Aznar, el pare de les dretes espanyoles, fa uns dies va sortir dient que un possible acord amb els independentistes trencava Espanya, fet no gaire nou perquè sol ser recurrent, però aquest cop hi afegia que la democràcia estava en perill a Espanya, i per evitar-ho proposava que tothom fes allò que pogués, sense especificar el què.
De sobte, van arribar un seguit d’iniciatives, que totes elles separades no sembla que tinguin res en comú, però que posades en el mateix temps semblen un atac coordinat a un possible acord. Per una banda, manifestacions davant de les seus del partit dels socialistes, algunes d’elles amb violents inclosos que van portar a enfrontaments amb la policia. L’acabament per part de la Guàrdia Civil d’expedients referents al procés. El jutge García Castellón acusa de terrorisme Puigdemont i Rovira. El mateix PP proposa canviar el reglament del Senat, on té majoria, per alentir la tramitació d’una possible llei d’amnistia.
I el més greu de tots, perquè afecta un poder de l’Estat, el Consell del Poder Judicial s’ha manifestat en contra de la suposada llei d’amnistia. Compte, els jutges s’han pronunciat sobre una llei que encara no coneixen, és a dir, en contra d’un text que no han llegit. Aquest és un fet d’una gravetat màxima. Els jutges han d’impartir justícia, i això ho fan a partir de les proves que els són presentades. Com pot ser que un instrument tan important per a la judicatura com és el CGPJ, es passi pel folre un principi bàsic de la seva missió? Per mi és un fet inadmissible, però tampoc ens ha d’estranyar atès que porten 1.799 dies caducats, contravenint la Constitució i tampoc passa res. Ho podria entendre si ja estigués presentada al Congrés pels diferents grups parlamentaris, atès que si fos un projecte de llei presentat pel Govern, el CGPJ seria un dels òrgans que haurien d’emetre informe previ, no vinculant, però no és el cas. Els jutges, en aquesta ocasió, fent cas a Aznar, s’han tret la vena dels ulls i han fet política.
El pitjor de tot és que ho focalitzen en l’amnistia, però el que realment estan dient és que no volen un govern de Pedro Sánchez. No accepten les regles bàsiques de la democràcia, els sona? A mi molt, populisme en estat pur. Aquí a Catalunya en tenim molta experiència.
