Saben aquel que diu que un home entra en una sala de plens i... i... i, res, és complicat fer un acudit sobre política local amb el panorama actual. Fins i tot Eugenio, amb un cubata en una mà i un cigarret a l’altre, se les hauria vist negres per fer-ne humor.
Hi ha plens que són La historia interminable. Per exemple, el de Manresa. Si tens un fill addicte a Youtube o que no es menja els espinacs, intenta posar-li una de les darreres sessions celebrades a la capital del Bages. Si no saps on trobar-los, dona-li el comandament a ell que ja veuràs com en un no res te’l troba entre tutorials per canviar bombetes i gameplays de Minecraft. I l’amenaces (aquí, res d’educació en positiu): «O menges ja, o t’empassaràs cinc hores de ple!». Cinc hores de discursos i debats que per als protagonistes han de ser esgotadors i que, per a la resta, són invisibles. El missatge queda entre aquelles quatre parets: 100 reproduccions el vídeo del ple menys vist, el de setembre; 106 el del desembre de fa un any; i màxim de 358 per al del maig. Per sort, deixa’m que aquí ens pengem la medalla, Regió7 hi és sempre present per treure’n el gra de la palla. Te das cuen?
També hi ha els plens gore, no aptes per a menors, estil Kill Bill, com els de Sant Fruitós. Redeu quina tensió i quin mal rollo que hi ha entre Gent fent Poble i ERC i quina imatge més poc educativa i lamentable que es transmet a la població. Es retreuen dades, s’acusen de mentiders i faria falta un mediador internacional per realment saber qui té raó. Però el pitjor és el to, innecessari, especialment quan governes amb àmplia majoria. La discrepància, la batalla dialèctica, formen part de la política i hi ha qui hi té més gràcia que altres, però des del rancor mutu no es construeix res. Farien bé de frenar i firmar l’amnistia. Pocs fruitosencs farien un cayetano i sortirien en massa al carrer a cremar contenidors per impedir-la. Mira Gila, agafava el telèfon i preguntava: «Está el enemigo? Que se ponga». Fàcil.
I de Berga, què dir-ne? Entre pel·lícula de terror i Los Soprano. Si qüestiones, si aixeques el dit, traïdor, t’agafen per banda, t’acorralen i et trobes al mig d’una escena pròpia d’una dictadura inquisitorial. Ja ho diuen, els extrems es toquen. I tot, mentre hi ha qui mira cap a una altra banda i el debat es trasllada a X amagat covardament darrere comptes anònims. Val més agafar-s’ho amb sorna. Així ho predicava Pepe Rubianes: «Els grans personatges han estat gent que s’ha rigut de tot; només l’estúpid s’agafa seriosament això que en diem vida».
