Quan arribarà la pau? M’interroga el cartell penjat a la part frontal d’una mena de carro de la compra que arrossega un testimoni de Jehovà davant meu. A l’altre carro que carrega el seu company hi posa que ofereixen classes gratuïtes de la Bíblia. Just fa una estona, han explicat a la ràdio que en un hospital de Gaza haurien perdut la vida un mínim de trenta-nou nadons prematurs pels atacs d’Israel a les instal·lacions hospitalàries amb l’excusa que s’hi amaguen combatents de Hamàs. Infants igual que els que el Govern israelià va mostrar en algunes imatges segons les quals havien estat víctimes de Hamàs. I així, uns i altres juguen a la guerra sense cap mena de vergonya ni de pudor ni de respecte per la vida humana dels innocents. Dels més innocents, de fet. Perquè, què hi ha més innocent que una criatura acabada de néixer a qui ningú no ha demanat permís per portar-la a aquest món de merda? Amb perdó. Amb perdó dels que justament se l’estan jugant per salvar les vides dels altres en l’esmentat conflicte i en tants d’altres. Si es repassa la història, no és res nou. Els conflictes, les guerres són inherents als humans. La lluita per la supremacia, pel poder, marca la nostra curta i destructiva estada en aquest món. També creativa, oi tant, i meravellosa en alguns aspectes. Són pocs, però, comparat amb tota la resta.
Netflix ha estrenat recentment una sèrie documental que repassa la vida al planeta Terra. Narrada per l’actor Morgan Freeman, es remunta a 4.000 milions d’anys enrere i, a partir d’aquí, mitjançant vuit capítols espectaculars –es nota que rere la producció hi ha el gran Steven Spielberg– que combinen la història natural amb els efectes especials , va explicant les diferents etapes que han marcat l’evolució del planeta i de les espècies que l’han habitat. Espècies que en un moment donat van ser preeminents i, en un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer. Espècies astutes, perseverants, oportunistes, resilients, confiades. Hi desfilen dinosaures, rèptils, mamífers, ocells, vertebrats, invertebrats. Explica històries de supervivència extraordinàries, tremendament cruels, tremendament alliçonadores. Al començament, parla de tres regles que han marcat la vida: l’evolució, la competència i l’extinció en massa. Al final de les històries que narra en la que és una lluita contínua per la supervivència en un món sorprenent, apareix l’home, una engruna enmig de milions d’anys de camí, però, no obstant això, l’espècie més destructiva de les que hi ha hagut mai. Que quan arribarà la pau? Potser quan la humilitat s’aprengui en totes les escoles i en totes les cases.
