Perilla que em faci pesat, però tant me fa. És el tercer cop consecutiu que dedico aquest espai a un mateix tema. Renfe (o Adif, o Rodalies Catalunya, poseu-hi el nom que us vingui de gust) i els seus despropòsits. Senyal que, malauradament, em donen motius per parlar-ne. Dijous passat recollíem a Regió7 l’enèsim incident patit per una colla de viatgers de la línia de Manresa. Víctimes, un cop més, d’una gestió que tot sovint transita per les vies del surrealisme. Els recordo el fet. El centenar de passatgers d’un tren que va sortir passada la 1 del migdia del centre de Barcelona i que hauria hagut d’arribar a Manresa poc després de 2/4 de 3 de la tarda es va trobar, de sobte, que els aturaven a l’estació de Castellbell i el Vilar i els comunicaven per la impersonal megafonia interna que n’havien de baixar i que ja els recolliria un altre tren. Sense més ni més. Sense ni tan sols especificar quant temps s’haurien d’esperar, d’on vindria aquest tren ‘rescatador’ i/o quina era la causa de la incidència. Al cap de pocs minuts, els mateixos passatgers van veure com el tren que havien hagut de deixar emprenia de nou la marxa, ara buit i en direcció Barcelona. Per a més sorpreses, els astorats usuaris van presenciar, un quart d’hora més tard (poc abans de les 3), com els passava de llarg i sense aturador un tren provinent de Barcelona i que anava fins a Manresa, però que com que no era dels que fa parada a Castellbell els deixava a l’estacada. Els mateixos viatgers, desemparats informativament en una estació desmanegada i sense la més mínima presència de cap tipus de personal, van haver d’acabar d’administrar-se les habituals dosis de paciència per acabar el seu trajecte una hora més tard del previst, mentre alguns optaven per l’autogestió i per passar-se al vehicle privat per acabar d’arribar a la seva destinació, trucant a familiars i amics que els anessin a buscar. Del desgavell de Rodalies, i en particular d’aquesta R4, se’n poden arribar a entendre (en el sentit d’acceptar) determinades coses. Es pot assumir que hi ha factors difícilment controlables o relativament incontrolables que provoquin incidències. Un atropellament, en el primer cas; una robatori de material, en el segon. I, en aquests casos, es pot arribar a comprendre que cal un marge de temps de reacció. El que no és assumible, ni comprensible, ni admissible és que hi hagi gestions que suposi situar l’usuari en ciutadà de segona, tercera o quarta categoria. Deixar tirats literalment passatgers a mig camí perquè requereixes el tren en un altre lloc és el clar exemple d’un servei tercermundista. I d’un menysteniment que voreja l’insult.