Un ajuntament com el de Berga, que no és ni una aldea del Serengueti ni un poblet de Sibèria, no pot acumular factures impagades d’empreses que treballen per al consistori amb concessions esgotades o amb contractes precaris, ni pot tenir unes relacions fantasmagòriques amb els organismes que hi estan vinculats (per exemple, la residència d’avis, o les empreses que presten serveis públics), ni pot funcionar de manera que hagi de pagar constantment amb un sistema excepcional com el Reconeixement Extrajudicial de Crèdit, que no afavoreix el funcionament correcte de l’administració. Un ajuntament com el de Berga no pot permetre que l’oficina Antifrau de la Generalitat li digui que les seves actuacions «van més enllà de les irregularitats puntuals» i que «incompleix de forma reiterada els principis bàsics que inspiren la contractació pública», entre altres coses perquè la contractació pública és la principal via d’entrada de la corrupció en una administració.
La CUP -ara amb ERC- porta gairebé nou anys al govern de Berga, i durant tot aquest temps ha governat no sota l’advocació del socialisme, l’anarquisme o el llibertarisme, sinó sota un sistema propi que podem anomenar Canpixisme. Ha estat i és un govern al·lèrgic al rigor i indiferent als procediments democràtics, que ha anat tirant sent simpàtic amb el seu voluntarisme hippy, exhibint la valentia inútil de l’exalcaldessa, tractant bé els amics, fent el buit a la resta i amagant a sota l’estora la ronya acumulada per la incompetència. Però quan l’administració és Can Pixa i ja no van nets ni els comptes de l’ajuntament ni els avis de la residència municipal, llavors vol dir que ja se n’ha fet un gra massa.
