Tot assassinat de civils perpetrat per forces agressores colonialistes ens hauria de doldre igual i provocar la mateixa indignació i mobilització, independentment de la religió que es professi, del territori que s’habiti o del color de la pell. Sembla que per certs polítics i mitjans de comunicació no és així. Que estem assistint a una nova etapa del genocidi Palestí és un fet, però la violència desfermada a Gaza és un drama doblement insuportable per la criminal complicitat de les potències de la Unió Europea i del seu gegantí aparell de propaganda. Segons la meva opinió passaran a la història tots aquests governants com a vassalls de genocides, ja que s’estan cobrint de sang innocent i han quedat definitivament desacreditats davant els ulls de qualsevol opinió pública amb un mínim nivell d’ètica. Perquè si el nostre occident és còmplice d’aquest genocidi televisat. Els EUA sempre han beneït les massacres sionistes i ara la nostra civilitzada i democràtica Europa ha donat a Israel via lliure. Si fins i tot els donem armes i suport. I un piloteig insultant de Biden i Von der Leyen a Netanyahu mentre l’exèrcit israelià assassina famílies i massacra. Fins i tot Macron es va asseure també amb Netanyahu mentre les bombes arrasaven Gaza, però ningú d’aquests suposats líders va recordar a Netanyahu que Israel se salta des de fa més de 50 anys qualsevol llei. I ningú no s’ha atrevit a exigir-li que les compleixi. Ningú vol recordar d’on ve tot això: que és d’una ocupació sionista sagnant i d’un apartheid, d’una opressió i com veiem en aquest genocidi televisat de neteja ètnica del poble palestí. Quan el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, es va atrevir a dir-ho, Israel el va fer callar demanant el seu cap i ningú a la UE va sortir en defensa de l’únic líder Europeu que ha estat just. Tothom calla com si l’ordre els hagués donat a ells. Ningú recorda que Israel és el que és perquè l’ONU d’aquells anys li va concedir una terra que no el dret a robar i aniquilar altres pobles. Per què se li permet la barbàrie? Per què no fa cas de les resolucions de l’ONU l’Estat d’Israel? Per què el seu grau creixent de brutalitat? Fa temps que sabem que Gaza és semblant als guetos creats pels nazis, que el tracte als palestins és el de l’apartheid. Sabem de les contínues violacions de drets humans que pateixen, de les ocupacions il·legals de terres denunciades per l’ONU. Tota aquesta barbàrie forma part de la vida quotidiana del poble palestí. És d’esperar que hi haurà resposta per part d’un poble desesperat del qual sortiran fanàtics violents. Què esperaven els països que es diuen civilitzats? Però la resposta del Govern israelià a la brutal acció de Hamàs els situa directament al terreny nazi de la solució final. Perquè deixar sense subministraments bàsics de tota mena una població que, a més, no té possibilitat d’escapatòria implica sotmetre-la a condicions semblants a les que regien als camps de concentració nazis, on la majoria de gent moria per inanició, esgotament i malaltia. Tampoc això no ens sorprèn; l’elit política i militar israeliana fa temps que ha perdut tot sentiment d’humanitat. Ho veiem i escoltem cada dia a les seves declaracions en les seves comparacions supremacistes cap al poble que oprimeix. Resulta pesat haver de repetir una obvietat: que criticar l’actuació del Govern sionista d’Israel no és ni antisemita ni donar suport a Hamàs. Llegeixo aquests dies articles d’escriptors intel·lectuals de religió jueva alguns d’Israel que reneguen categòricament de la violència sense pal·liatius amb què s’està reduint cendres a la població palestina. Són persones que entenen que la violència només engendra més violència i que tenen clar que aquesta escalada aclaparadora i terrorífica és resultat de més de mig segle d’injustícies acumulades contra el poble palestí. Dir que som a temps d’aturar la barbàrie suposa un acte trist de cinisme quan els morts es compten per milers. Però el deure de qualsevol persona que valori la justícia, els drets humans i la pau és col·laborar en la mesura que pugui a parar aquesta barbàrie.
