Els estudis de mobilitat estan bé, perquè posen números a la realitat, però no ens diuen res que, de fet, no sabéssim: que fem servir massa el cotxe, que cal arranjar i ampliar voreres, que els recorreguts en bicicleta o patinet no són segurs i que hem d’incrementar i millorar el transport públic, tant l’intern com l’extern.
En el cas de Berga, la diagnosi prèvia al pla que s’aprovarà properament ens dona una dada interessant (que no sorprenent): La ciutat disposa de 6.137 places d’aparcament públic en superfície, dels quals el 95% són gratuïtes i la resta comparativament barates. Dit d’una altra manera, dediquem uns 60.000 metres quadrats d’espai públic -l’equivalent a sis o set camps de futbol- a guardar propietats privades. És un fenomen únic. Mai abans els carrers i les places s’havien fet servir de magatzem d’ús particular. Hom podia deixar el carro i els animals una estona a la via pública, però de nit dormien portal endins, als baixos de les cases. I tampoc ho fem ara amb cap altre trasto que no ens càpiga a casa. Algú dirà que no és gratis, que per això existeix l’impost de circulació, però amb el que paguem amb prou feines cobrim el manteniment dels carrers i carreteres municipals i la ordenació del trànsit urbà.
Per fer-nos-en una idea, l’any 2010 a Manresa hi havia 13.000 -no recordo l’escaig- places d’aparcament, el doble que a Berga però amb una població cinc vegades superior. A Barcelona o a qualsevol altra ciutat gran europea la proporció aparcament en superfície per habitant és encara molt més baixa. En canvi, m’hi jugo un beure que el nombre d’arbres urbans per habitant a Barcelona és superior al de Berga.
Però encara més, segons aquesta diagnosi, l’ocupació diürna de totes aquestes places d’aparcament és de només el 62%. Això vol dir que –Corpus a part- els visitants de Berga troben fàcilment aparcament; i els veïns i veïnes que no disposen de garatge privat, també. A Berga hi sobra aparcament i aquesta és una boníssima notícia, perquè ens permet recuperar espais cedits al cotxe per convertir-los en places de veritat, en passejos que mereixin tal nom o en voreres còmodes i ajustades a la normativa.
A mi personalment hi ha quatre llocs on l’actual ús com a aparcament em sembla clarament excessiu i perjudicial. El primer és a l’entorn immediat de l’església de Sant Francesc, que necessita voreres amples, arbres, bancs i jardineres. L’altre és el tram superior de l’avinguda del Canal Industrial. El tercer és davant de la biblioteca, a la plaça Europa. I l’últim, la plaça Cim d’Estela, un espai estratègic, on no es pot eliminar completament l’aparcament ni la circulació i que ha de seguir acollint esdeveniments i activitats massives, però que caldrà, tard o d’hora, convertir en una plaça de veritat, útil també i cada dia per al lleure i la trobada. Quan ho haguem fet i en comencem a gaudir, ens semblarà increïble que durant tants anys haguem permès que aquell terreny fos un trist magatzem temporal de maquinària.
