Manresa, la casa per la finestra

Pep Garcia

Pep Garcia

Manresa ha llançat la casa per la finestra. Diuen! I me n’alegro. No he vist cap llum encara perquè escric en divendres i els llums els encenien ahir dissabte, em diuen. Però tant me fa. De si són bonics o no ja en parlarem quan els hàgim vist. Ara vull parlar de la finestra. Sí, perquè la notícia és que la Casa Gran ha llençat la casa per la finestra posant –gastant– molts diners, tants fins a cent mil–per il·luminar Manresa per Nadal. Si estan ben posats i els llums són bonics, serà una inversió.

Hi ha hagut crítiques a la cosa. Oi tant! Sempre hi ha crítiques quan fas coses. I les crítiques diuen que són molts diners per gastar en llums de Nadal. Jo trobo que… jo trobo que eren molt pocs diners els que l’Ajuntament es gastava fins ara. Quan he sabut que, fins ara, la despesa en il·luminar el Nadal era de menys de 20.000 euros, he entès moltes coses del passat. Del passat fosc de la ciutat i d’un Nadal tirant a trist, comercialment trist i ambientalment justet. I no dic que s’hagi de fer, dic que si es decideix fer-ho, fem-ho bé. I fins ara no es feia.

Gastar-se poquets diners en il·luminar una mica el Nadal era una mica allò de fer les coses a la manresana: Que no es noti, poquet, poc ambiciós, poc valent, només per anar fent. Per això trobo que si han decidit apostar fort i bé, benvingut sigui! Ep! He decidit fort i bé. Fort i malament, no. Que d’això també en saben, i molt. I encara diria més, diria que si l’Ajuntament juga fort és el moviment més propici perquè tothom hi jugui.

Ep, comerciants en general: No us acomodeu, ara que l’Ajuntament fa el gest gran. Dupliqueu l’aposta. Les ciutats creixen no quan se sumen esforços, sinó quan es multipliquen, i a Manresa toca multiplicar després d’anys no de només sumar, sinó de vegades restar. Llums, accions, no sé per què estem trigant a tenir un mercat nadalenc d’aquells que et cau la bava? i pensar en gran i fer-ho gran. I fer-ho bonic. No cal fer un Albiol, però sí fer les coses amb cara i ulls.

Fins aquí el meu míting prenadalenc. I tot això escrit sense haver vist ni un sol llum encès encara... mira que si resulta que són un fiasco, m’ho menjaré tot amb patates i retiraré tot el que he dit. De vegades cal llançar la casa per la finestra. Manresa ho necessita. Es diu ambició. Ja ens entenem.