Opinió | A ESTONES

Albert Jané: fer de la llengua l’eix

Pere Coromines va escriure a La vida austera: «La teva pàtria s’adonarà del teu treball, perquè no t’entretindràs en feines balderes. La pàtria sentirà els teus passos i es refiarà de la teva obra». Doncs bé, aquest arrelament de la vida personal en la col·lectiva és un tret identificador de la trajectòria i l’obra d’Albert Jané. En l’aventura de viure ens cal dotar de sentit la pròpia existència. Sovint aquest fil relligador passa per les persones més properes, que ens acompanyen en l’itinerari individual des de l’amistat, que formen part de la nostra família o amb les quals coincidim en la feina, però hi ha altres casos en què les energies, els projectes i les il·lusions van, com demanava Pere Coromines, més enllà de l’àmbit immediat i adquireixen una dimensió que el transcendeix. Quan mirem d’una manera integral l’aportació d’Albert Jané a la llengua i la cultura catalanes, en quedem impressionats. En les condicions adverses que comportava el franquisme, Albert Jané, al costat de Joan Triadú, Josep Tremoleda, Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pilarín Bayés,..., va realitzar una labor tenaç i fecunda, singularment reeixida i eficaç al servei del coneixement i de l’ús de la llengua catalana. Professor de català i autor d’obres gramaticals, de columnes d’orientació lingüística a la premsa, d’un diccionari de sinònims ara accessible en línia,... Jané va esdevenir un referent per a l’aprenentatge i el bon ús del català i ha acabat essent un membre rellevant de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Però, juntament amb aquesta dimensió gramatical i lexicogràfica, el que fa més formidable el seu perfil és la vinculació des de 1963 a 1997 a la revista Cavall Fort, que va dirigir entre 1979 i 1997. Narrador, guionista de cinema i traductor, la seva contribució a la producció d’obres destinades al reforçament del domini de la llengua catalana entre infants i joves és immensa. És prou conegut, a més, que d’ell va ser la pensada de batejar com a barrufets els personatges blaus de la famosa sèrie de còmics. No es poden explicar els bons resultats del procés de normalització lingüística impulsat, sota la direcció inicial d’Aina Moll, Isidor Marí i Miquel Strubell, per la Generalitat de Catalunya, sense la llavor fructífera que havien realitzat prèviament figures tan destacades com Albert Jané, que, ben lluny de donar per closa la seva tasca al servei de la llengua amb la recuperació de les institucions d’autogovern, va continuar treballant amb solidesa i bon criteri amb el mateix propòsit i des d’iniciatives diverses. A hores d’ara, davant d’un escenari d’incerteses, convé que, com ara es fa amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural, siguem ben conscients, reconeguem i reivindiquem els qui ens han ofert una lliçó de coherència, de dignitat i de compromís indefallent amb la llengua i amb el país. Gratitud i admiració a Albert Jané.