Opinió | PEDRA SECA

L’Orriols, la Navarro i poc menys

Avui reflexionaré sobre una de les campanyes més insípides dels darrers anys. Potser ens calia una dosi de calma però tots els pretendents (o quasi) l’han tornat en l’avorriment més absolut amb la repetició d’eslògans suats i la sublimació de respondre amb res.

Des de la talaia de Berga els dies de crida al vot s’han conclòs només amb la presència d’una única cap de cartell: Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Ningú més ha considerat necessari pujar a fer arengues. En el cas de la líder del partit radical i ètnic (llegeixis d’extrema dreta populista) va fer proselitisme contra les persones amb «parracs al cap» (cita literal) amb forts aplaudiments per part del remarcable centenar de persones presents a un hotel. A ella, a Jordi «Bannon» Aragonès i a un parell de teloners amb la insòlita absència dels dos polítics berguedans als llocs 72 i 85 de la candidatura, sobretot el regidor Llamas de Bagà. Figura com a figurant al significat lloc de tancament. De segur pensant en les municipals del 2.027.

A fora els esperaven la meitat, uns cinquanta (estètica d’extrema esquerra i anarquisme) escridassant a tots els assistents. Es van escoltar les invectives habituals, fins i tot una de preciosament arcaica: «podrits». A Berga tothom és coneix i se’ls insultava pel seu nom, en algun cas amb familiars o coneguts a cada bàndol. Anna Costa, la periodista d’aquest diari, va obtenir la foto del dia: la candidata amb un somriure cofoi veient als cridaners amb banderes i una pancarta. Separada d’ells i d’elles per una dotzena de Mossos sabia que li estaven fent el joc mediàtic i demoscòpic buscat. Avui m’abstindré de dir el que penso sobre aquesta opció pel dia que som i per haver-ho escrit amb anterioritat.

Els altres tres partits independentistes van fer el joc dels gats i la rata amb ella. AC va haver de convocar a l’hotel de la caserna i els hi va quedar un format més semblant als fidels d’una església evangèlica o d’un congrès de comercials d’aparells per a sords. El lloc escollit inicialment, el Pavelló de Suècia, va ser reservat per la CUP a la mateixa hora tot i no fer-hi cap acte. L’Hotel d’Entitats el van bloquejar els d’ERC amb la mateixa intenció. Quedava El Casino però els de Junts no van voler entrar en aquest contuberni de pa sucat amb oli. Però al final els tres lloc habituals per a presentacions electorals van quedar indisponibles. Aquestes accions de cordó sanitari de pagès tindran una eficàcia dubtosa. Demà al vespre ho comprovarem.

Amb el rostre satisfet va marxar cap a Manresa, la següent parada. En aquest cas a un sala de festes amb un cert olor de multituds. Va coincidir a la mateixa ciutat amb Santiago Abascal. M’agradaria poder parlar avui amb un votant el qual a hores d’ara està pensant si deposita la papereta d’Aliança o de Vox. No ho dubtin, existeix aquest perfil. La ripollesa ho sap i no ha tingut manies en anar a la cerca d’aquestes relíquies.

I tanco amb l’estrany cas de la senyora Navarro, ubicada al número dos de la llista de Puigdemont + Junts. De fet, no tinc res a dir. Com ella.