Opinió | VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Màquines de segar i batre al Solsonès

El llibre deixa de banda els grans fets històrics significatius de les institucions i famílies rellevants per centrar-se en la quotidianitat de les persones que vivien del camp

L’enginyer tècnic agrícola Joan Nadal Freixes va presentar Història de les màquines de segar i del batre al Solsonès dins la nova col·lecció Memòries pageses a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. L’autor va comptar amb el suport de Jordi Torner, director de l’Arxiu Comarcal, que va esmentar la importància del patrimoni cultural i sobretot la seva difusió per les poblacions comarcals. Marina Vilaseca, de la cooperativa de treball, L’Arada. Creativitat Social, va assenyalar que des de fa 17 anys treballen en projectes participatius per tal de recuperar la memòria i el patrimoni popular, sempre en el marc de l’economia solidària. A finals de l’any passat van engegar la col·lecció Memòries pageses, des d’on coordinen l’edició per a la publicació dels treballs, amb la impressió de Gràfiques Muval. Joan Nadal va dividir la presentació del llibre en dues parts. En la primera va comentar unes diapositives i en la segona va presentar uns vídeos dels anys 50 del segle passat, quan es batia a l’era i quan es va començar a segar amb recol·lectora o màquina segadora. El llibre fa referència a una història propera de les feines de segar i batre que es feien al dia a dia, deixant de banda els grans fets històrics significatius de les institucions i famílies rellevants, per centrar-se en la quotidianitat de les persones que vivien del camp.

Repassa alguns dels invents més importants dels segles XVIII i XIX, amb les primeres màquines: la ventadora, (al 1900), que va començar a eliminar feines que eren exclusivament manuals com la falç i el volant. La progressiva mecanització portarà als anys 60 del segle XX, l’aparició de les segadores que estalviaven molta feina. La industrialització va comportar una intensa immigració amb el pas de molts pagesos cap a les ciutats, com va passar a la conca del Llobregat amb la creació de les grans fàbriques tèxtils i el seu desenvolupament a Barcelona i voltants. Les cases de pagès s’anaven buidant de mica en mica, com ja havia passat al segle XIX, amb un altre fenomen d’empobriment al Solsonès: les guerres carlines.

Ha fet ús de la documentació oral, de caràcter familiar i d’altres treballadors del camp. Així va tenir converses amb més d’una trentena de personatges que li van donar informació sobre els canvis que els pagesos anaven fent, sobretot pel que fa a la seva evolució, tot passant de les garbelladores i lligadores a les màquines de batre i més tard els tractors i les primeres collitadores. També va investigar documents que va trobar en museus, arxius i biblioteques. Ha donat molta importància al Museu Trepat de Tàrrega, ja que en les sales museïtzades va poder comprovar com es feien les màquines. D’entre els arxius remarca sobretot el de Tàrrega. I de les biblioteques extreu bibliografies generals en relació al context històric, i més particularment, en relació a les màquines de pagès. També ha treballat la recerca a internet, on ha seleccionat algunes adreces, sobre l’evolució del tractor i la història de les seves grans marques. No cal dir que el treball vol ser un reconeixement a les persones que van treballar en aquella època i sobretot als que van tenir les iniciatives de tirar endavant amb les màquines que anaven sortint en aquells moments. I especialment a les dones, que a més de la tasca quotidiana de la casa, en èpoques de segar i batre (abans de la incorporació del tractor) portaven el menjar als camperols que treballaven fins que es ponia el sol.