Opinió | De burxot

Gesta i ampliació fallida

El Baxi Manresa ha tancat una temporada extraordinària. Si no fos perquè la de fa dos anys també ho va ser, la podríem qualificar d’irrepetible.

La gesta esportiva ha coincidit amb el tancament de l’ampliació de capital, que ha resultat fallida. Els 689.160 euros captats queden lluny dels 2,5 milions d’euros a què s’aspirava.

El resultat demostra que el propòsit era agosarat i poc realista i que les expectatives eren excessivament ambiciones i poc fonamentades.

I, en canvi, a l’engròs els 689.160 euros són la captació de fons més alta que ha aconseguit el Bàsquet Manresa en les cinc ampliacions de capital llançades des de la seva constitució en SAE.

Ara: analitzats els números en detall, l’ampliació ha fet curt. Amb dues dades n’hi ha ben bé prou per comprendre-ho. Dels 570 accionistes que hi han anat, només 157 ja ho eren (el 8,3%). Cert, n’hi ha 413 de nous.

La segona dada és que, de mitjana, la inversió ha estat de 1.209 euros. Vol dir que la societat no ha aconseguit mobilitzar grans inversors.

Encara que l’esport europeu es vanti de de tenir competicions obertes, no és veritat. Cada cop són mes tancades. L’Eurolliga n’és l’exemple més reeixit. Perquè les exigències en drets federatius, infraestructures o costos de les plantilles, limiten el nombre de clubs que les poden complir. I l’ACB va pel mateix camí.

Els resultats esportius del Baxi són una gesta que s’explica per la bona feina, però són extraordinaris. No és la normalitat del club.

L’ampliació ha tingut la virtut de fixar quins són els límits a l’ambició de la ciutat. Bo és saber-ho, per no doldre-se’n si mai n’és el cas.