Opinió

Aturats a l’eix perquè sí, el ferro es rovella, sí

Temps era temps, per anar de Manresa a la costa de Girona passaves per Moià, per carreteres estretes, virades i sense pintar, com tot el que era franquista; després va arribar l’autopista, una experiència màgica que es va tornar amarga quan vàrem descobrir les cues de tornada; i quan ja havíem integrat com a penitència els col·lapses del peatge de La Roca, pam, apareix l’eix Transversal i ens salva la vida. Tampoc no va durar: l’eix va ser descobert pels camioners de tota Europa i els catalans vàrem començar a pagar de la nostra butxaca el pas gratuït per Catalunya dels transportistes que anaven de Lisboa a Lió, o de Rotterdam a Madrid, cosa que, a més a més, ens condemnava a fer tota la ruta veient la retolació posterior del tràiler d’algun camioner romanès. Però una altra vegada es va fer la llum, i l’eix va ser desdoblat, i llavors vàrem tenir una autovia esplèndida que convertia els seus usuaris en els més afortunats del país. I van ser feliços i van menjar anissos? No, la felicitat dura poc a casa dels pobres.

Ara resulta que la constructora que va fer el primer viaducte d’Osormort hi va utilitzar uns tensors metàl·lics, i resulta que s’han rovellat. Sense saber gran cosa d’obres públiques, es pot afirmar que un viaducte ha de durar bastant més de trenta anys i que, si fas servir subjeccions metàl·liques en un pont a la intempèrie, t’has d’assegurar que no es rovellaran mai, perquè si alguna cosa és segura és que, si no te n’assegures, pots estar ben segur que el ferro a la intempèrie es rovellarà. Assegurat. I ara hi ha la meitat del viaducte inutilitzat i el cap de setmana hi ha cues. A l’estiu ja ens podem preparar. I també ens podem preguntar si el temps que moltíssimes persones perdran allà aturades per culpa del ferro rovellat no l’haurien de pagar els que van construir un viaducte rovellable, segurament perquè algú es va embutxacar la diferència de preu entre el ferro que es rovella i l’acer que no.