Opinió | TRIBUNA

Verdaguer, bibliografia de Valls i Carol

Jacint Verdaguer, el pare del català modern que tots usem ara, no tenia cap bona bibliografia fins ara i va morir l’any 1902. Mai no agrairem prou a Àlvar Valls i Roser Carol la tasca feta en el seu voluminós llibre «Bibliografia General de Jacint Verdaguer (1854 - 2023)» publicat per Edicions Verdaguer enguany. Hi ha 9.275 referències a la seva obra, hi ha un índex onomàstic impressionant. Sempre m’ha fascinat l’obra de Verdaguer i la seva relació amb Berga, sense ell, el Pi de les Tres Branques només seria aquell arbre monumental del pla de Campllong que pels catòlics locals representava la Santíssima Trinitat. Des de Verdaguer, on segueix, també, representant la Trinitat al seu poema a més a més per demanar la reunificació i identitat nacional dels Països Catalans de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar (sense oblidar la ciutat catalanoparlant de Sardenya, l’Alguer).

Verdaguer va visitar Berga dues vegades, una quan va sojornar alguns dies a Queralt, va visitar des del nostre santuari el Pi de Campllong i l’altre per un certamen literari pocs anys abans de morir. Aquest cop va residir a la casa del diputat Farguell de Magerola de la plaça de sant Pere. De quan va viure a Queralt en va deixar uns versos meravellosos que qualsevol altre santuari dels Països Catalans voldria poder disposar i que a casa nostra han passat totalment desapercebuts (potser per allò que deia un polític berguedà que Berga és com és)... caldria que es fes una placa de marbre amb els versos verdaguerians i fos instal·lada al portal de l’església queraltina perquè en pogués fruir tots els berguedans i/o visitants... també parla del Pedraforca més d’un dels seus poemes, ja que des d’on va néixer, Folgueroles, es podia veure perfectament.

Aquest llibre que bé podria ser considerat un segon volum fet pels mateixos autors «Verdaguer dia a dia. Cronologia de Jacint Verdaguer» ens serveix per conèixer més l’obre verdagueriana, admirar-la i fruir-ne. Pràcticament, a totes les vil·les i ciutats catalanes hi ha carrers dedicats a Verdaguer, monuments o plaques de record i és que la seva obra literària és una peça cabdal pel coneixement de la llengua catalana i defensa de la nostra identitat nacional. Mai no podré entendre com hi ha molts països com Grècia amb Konstandinos Petru Kavafis (nat a Egipte, per cert) o el mateix Cervantes a les espanyes tots els estudiants de batxillerat han de fer treballs i/o llegir llurs obres i aquí a la terra catalana Verdaguer és un gran marginat i oblidat; per desgràcia quasi desconegut pel jovent.

Hem de donar les gràcies a Àlvar Valls i Roser Carod per la feinada que han fet, sembla que encara tenen pendent de la publicació un altre volum verdaguerià ara, gràcies a ells, podem conèixer més de mossèn Cinto, el nostre escriptor Jacint Verdaguer i fruir de la seva lectura i del seu coneixement.